Pregunta d'Òmnium: Podem tenir l'esperança que el govern de l'Estat Espanyol resoldrà la discriminació fiscal de què és objecte Catalunya?

Resposta Xavier Sala-i-Martin: Jo tinc l'esperança que, tard o d'hora, hauran d'escoltar la veu del poble (al cap i a la fi, Espanya és una democràcia). Per tant, cal que el poble català es faci escoltar i expressi la seva voluntat de no ser explotat econòmicament. És important recordar que el dèficit fiscal perjudica a TOTS els catalans: empresaris, treballadors, consumidors, immigrants, pagesos, pensionistes, internautes, estudiants...TOTS!. Si aconseguim que la gent de Catalunya se'n faci ressò (tal i com ho ha fet per a defensar les seleccions esportives catalanes), aleshores TOTS els partits polítics catalans es veuran forçats a demanar justícia fiscal i aleshores serà quan a Madrid es veuran obligats a escoltar. Cal recordar que el què es demana NO ÉS no contribuir a les despeses del govern de Madrid. El què es demana és que la contribució neta sigui justa i comparable a la de les altres comunitats de l'Estat. I un govern democràtic ha d'estar disposat a escoltar les queixes d'un poble que se sent econòmicament discriminat.

De tota manera, ja sabem que el govern de Madrid s'hi oposarà, i molt, doncs les demandes dels catalans coincidiran amb la reducció dels fons estructurals europeus (els Alemanys també estan cansats de tirar diners a un forat que mai no s'omple!)

PO: Com és que, malgrat el mandat del Congrés dels Diputats, encara no s'han publicat les balances fiscals de totes les autonomies?

RX: "Razones técnicas" ... diuen.

PO: Catalunya pot suportar aquest espoli fiscal sense perdre les seves possibilitats d'expansió econòmica i mantenir la seva productivitat?

RX:  La pèrdua de la política monetària després de l'entrada a l'Euro comporta que, a partir d'ara, els errors es pagaran cars. Per a no cometre errors, cal que tots els agents econòmics actuïn de manera intel·ligent: treballadors, empresaris, consumidors...i govern.

Per a que el govern pugui portar a terme el paper que li pertoca (i a tots els governs els pertoca un paper important), fan falta diners. I el govern català no només no té diners sinó que està endeutat fins el clatell. Una manera d'obtenir els diners és la reducció del dèficit fiscal envers els territoris espanyols.

Insisteixo a dir que això és molt important. L'entrada a Europa comporta molts riscos que haurem d'afrontar i no podem anar amb el ciri a la ma. Amb els diners del dèficit fiscal s'han de construir noves autopistes (i comprar les existents per a eliminar els peatges que martiritzen l'economia i la ciutadania de Catalunya) i noves xarxes de carreteres (les rondes estan sempre col·lapsades), un nou aeroport (el que tenim s'ha quedat petit), cal instal·lar xarxes informàtiques modernes, cal modernitzar les universitats que permetin millorar la qualitat de l'educació dels nostres joves i les investigacions dels nostres científics, cal estrènyer les relacions entre l'empresa i la universitat i calen tantes altres coses que no tinc espai per esmentar.

No hi ha cap raó per a qual els catalans no haguem d'estar al capdavant d'Europa. L'esforç i la creativitat ja la posarem els treballadors, els empresaris, els investigadors, els estudiants i els consumidors. Però sense mitjans és impossible competir: ens calen els medis i les infrastructures...i els diners per a finançar-los.

PO: És previsible que a la UE aquesta situació s'anirà corregint?

RX: Per una banda, la situació empitjorarà: els nord-europeus estan cansats de pagar i els fons estructurals van a la baixa. A més, la incorporació dels països pobres de l'Est d'Europa farà que els pocs diners que quedin vagin a parar allí. Això, lògicament, farà que el govern de Madrid oposi més resistència per a no perdre els diners que Catalunya paga de més.

Per una altra banda, però, crec que s'anirà dissenyant una Europa on tots els ciutadans són tractats igualitàriament des d'un punt de vista fiscal. I, en aquests moments, els catalans som dels més maltractats d'Europa ja que som una regió rica dins d'un país pobre. Per exemple, si en lloc de ser espanyols fóssim francesos, seriem dels més pobres del país i, per tant, amb la renda per càpita que tenim, ara estaríem cobrant de la resta de França. Malauradament, però, estem dins d'un país molt més pobre que és Espanya i, en conseqüència, som dels més rics de l'Estat. Això vol dir que ens toca pagar. Si els assumptes de redistribució fiscal es decidissin a Europa en lloc d'Espanya o França, aleshores estaríem més o menys a la mitja i, per tant, no tindríem ni dèficit ni superàvit. Això voldria dir que els 900.000 milions de pessetes que ara paguem de més es quedarien gairebé tots a Catalunya.

És probable que els temes fiscals passin a decidir-se a Europa en un futur immediat? Crec que, de moment, no. Però caldria que els nostres polítics tinguessin una visió europea de futur on les coses es moguessin en aquesta direcció.

PO: És lògic explicar el dèficit fiscal de Catalunya solament amb el concepte de Solidaritat?

RX: Utilitzar el concepte de solidaritat per a descriure el dèficit de Catalunya és com utilitzar el concepte de simpatia per a descriure Louis Van Gal.

Us heu parat mai a pensar què vol dir "solidaritat"? Solidaritat s'escau quan una regió A (Catalunya) veu que les regions B i C amb qui se sent identificada (les regions d'Espanya), estan en una situació desesperada i decideix voluntàriament donar-los-hi diners. Un exemple clar de solidaritat és quan enviem ajut a centre-Amèrica després de l'Huracà Mitch. Per tant, per a poder descriure la situació actual com a "solidaritat" cal que: (1) els catalans se sentin identificats amb els espanyols (algú ha sentit mai els insults que ens dediquen al camp del Madrid o quan guanyen algunes eleccions? Algú ha sentit com els senyors Bono, Rodríguez-Ibarra i Chaves descriuen els catalans?), (2) vegin que els espanyols estan en una situació desesperada (que no anava "bien", Espanya?), i (3) donguin els diners de manera voluntària (algú ha votat mai a favor de "regalar" 900.000 milions de pessetes anuals a Madrid?).

Algú creu que aquesta és la situació que descriu el què està passant a Espanya avui dia? Jo crec, més aviat, que els grups B i C s'aprofiten de què tenen el poder polític i decideixen prendre-li els diners al grup A i, a més de ni tan sols donar les gràcies, decideixen amagar els números i, a sobre, l'acusen d'haver-los-hi robat els diners a ells!!! I això, amics, no és "solidaritat"? I si ho és, jo declaro públicament que el Louis Van Gal és l'home que desperta més simpaties del món.

PO: Per què el poble català no és encara conscient d'aquesta greu discriminació fiscal que el perjudica col·lectivament i individualment?