EL MITE DE LES 35 HORES

La pancarta que encapçalava la manifestació del Primer de Maig a Barcelona deia: "Més i Millor Ocupació: 35 Hores". La reducció de la jornada laboral es presentava com una mesura que reduirà l’atur i que beneficiarà els treballadors. En realitat, és un mite que no portarà ni "més", ni "millor" ocupació.

D’entrada, la reducció de la jornada laboral només redueix l’atur per la via estadística. Imaginem que el Joan i la Josefina treballen 40 hores mentre que el Manel i la Mercè no treballen. L’atur és del 50% de la població. Si introduïm una mesura segons la qual tots passen a treballar 20 hores, les estadístiques oficials mostraran que l’atur passa a ser zero. En realitat, però, el que passarà és que tota la població esta "mig aturada", per la qual cosa l’atur real segueix sent del 50%. Els "mitjos llocs de treball" que han guanyat el Manel i la Mercè són exactament els que han perdut el Joan i la Josefina. Però com que aquestes hores "perdudes" no són comptades per les estadístiques, l’atur oficial ha baixat malgrat que l’atur real no ha variat pas gens. I això és exactament el què passarà si la jornada laboral passa de 40 a 35 hores setmanals: l’atur real serà el mateix i només s’aconseguirà camuflar l’atur per la via estadística, aprofitant que les dades oficials no mesuren la reducció en l’ocupació de tota la gent que passi de treballar 40 hores a treballar-ne 35. De "més ocupació", res de res.

El segon problema de la jornada de 35 hores és que representa un engany als treballadors. Se’ns diu que, amb aquesta mesura, podrem treballar menys hores i cobrar el mateix ("millor ocupació", deia la pancarta). Això tampoc no és cert. Quan les empreses vegin que han de pagar el mateix que pagaven per un treballador que ara treballa menys hores, no els quadraran els números ja que els costos els hauran pujat. Per una banda, les empreses que no es troben competint en el mercat europeu pujaran els preus, cosa que reduirà el poder adquisitiu dels treballadors. Els salaris efectius, per tant, hauran baixat encara que els salaris nominals no canviïn. Per altra banda, hi ha les empreses que no poden pujar preus ja que la competència internacional no ho permet. Algunes d’aquestes empreses es veuran forçades a tancar, l’atur pujarà i els treballadors hi tornaran a perdre. Finalment el govern també haurà d’actuar: si manté el número de funcionaris i aquests treballen menys, la qualitat dels serveis públics baixarà. Això perjudicarà principalment els treballadors ja que són aquests qui més es beneficien de serveis com les escoles o els hospitals públics. Si, per altra banda, el govern decideix contractar més gent per a que faci la feina que deixaran de fer els actuals funcionaris, s’hauran de pujar els impostos, cosa que reduirà la renda disponible de tothom...incloent la dels treballadors.

A tots ens agradaria treballar menys a canvi de poder comprar el mateix a final de mes, però això no és el què la reducció de la jornada representarà. Amb la jornada de 35 hores treballarem menys..., però cobrarem menys en termes reals. És possible que, un cop explicat, els treballadors seguirem volent la jornada de 35 hores. Ara bé, que no se’ns intenti enganyar amb la història de que cobrarem el mateix perquè no és cert.

Cal afegir que les queixes dels empresaris que diuen que la reducció de la jornada laboral serà un gran desastre econòmic també són infundades, sobre tot si, seguint l’exemple francès, la mesura no s’aplica a les empreses més petites. Al cap i a la fi, a molts sectors de l’economia la gent ja gaudeix d’una jornada de 35 hores i, a més, hi ha molts treballadors que no tenen un horari fix (i, en conseqüència, una llei de reducció de jornada no els afectarà). És cert que algunes empreses que tenen beneficis petits, que estan competint internacional i que no tenen possibilitat de marxar hauran de tancar. Però l’impacte d’això no serà massa gran si s’exclouen les empreses més petites.

Finalment, sovint se’ns diu que no hi ha res de màgic en la jornada de 40 hores i que, si al llarg de la història la jornada ha passat de 72 hores setmanals, a 54 hores, a 48 hores a 40 hores, doncs no passaria res que hi hagués una nova reducció a 35. És cert que, a mida que les societats es fan riques, el lleure adquireix un paper més important en la vida de les persones i aquestes decideixen treballar menys i tenir més hores per a gaudir dels fruits del treball. Potser ja ha arribat el moment de continuar la història i reduir novament la jornada, tal i com han fet els nostres veins francesos. Abans d’intentar imitar cegament tot el que fan els francesos, però, cal recordar que, si bé és cert que els països rics es poden permetre el luxe de treballar menys, també ho és que això passa quan són rics. En aquest sentit, cal no oblidar que la renda per càpita espanyola en l’actualitat és similar a la que França tenia a l’any 1974. O dit d’una altra manera, si Espanya volgués imitar França i fer-ho bé, la jornada de 35 no s’hauria d’introduir fins l’any 2023!! Tard o d’hora tindrem una jornada de 35 hores, però potser ara no és el moment.

En resum, la reducció de la jornada laboral és una enganyifa estadística que no afavoreix els treballadors i que potser s’està proposant d’una manera prematura. Crec que molts treballadors trobarien injust que se’ls obligués a treballar menys de 40 hores ja que no podran arribar a final de mes. En tot cas, s’hauria d’intentar que, un cop explicades clarament les conseqüències (que inclouen una reducció del salari real), els treballadors que ho desitgin treballin 35 hores i els que vulguin seguir treballant 40 hores (i cobrar-les totes) ho facin lliurement i sense imposicions. La reducció de la jornada no generarà cap gran desastre econòmic generalitzat. Ara bé, que quedi clar que no solucionarà el problema de l’atur. Que no serveixi com a substitut de les mesures que realment poden posar fi al greu problema de la desocupació.