Política
[Anterior] [Següent]

Catalanisme per a què?

La Fundació Catalunya Oberta llança un ampli debat per repensar el sentit del catalanisme al segle XXI

Jordi Serrat
GIRONA

La llengua castellana és a Catalunya per quedar-s'hi. El castellà és aquí per sempre i en tot cas hem d'inventar les maneres perquè el català també hi sigui". La frase és de Vicenç Villatoro i la va pronunciar ahir amb força solemnitat a Girona. Amb un to provocatiu que va definir com "una perdigonada" i que responia a l'ànim d'aportar elements nous al debat del catalanisme, aquesta sentència desmunta, com va admetre el mateix escriptor, "el somni d'una Catalunya monolingüe de dalt a baix". Un somni que, en esvair-se per l'actual situació social del país, pot dibuixar un nou panorama ideològic més enllà de les idees que es van gestar en l'època del Noucentisme, d'on han begut la majoria de partits polítics catalans.
La qüestió formulada per Villatoro té, però, més pinyol del que sembla, com es va encarregar de matisar el comunicòleg Josep Gifreu. "El castellà és aquí per quedar-s'hi, però no pacíficament. I aquí comença la qüestió, en quines condicions s'hi queda?".
Aquest diàleg és només un dels molts exemples que il·lustren l'alta volada dels debats que van tenir lloc ahir en el marc del congrés Catalanisme Obert al Segle XXI , organitzat per la Fundació Catalunya Oberta, una entitat d'orientació liberal, presidida per l'exconseller Joan Guitart. La jornada estava estructurada en quatre blocs -història, llengua i cultura, economia i societat-, amb un conferenciant i diversos ponents en cadascun d'ells per replicar o per subscriure les seves tesis. L'objectiu, la confrontació de posicions ben diverses, es va assolir de ple.
El professor de la Columbia University Xavier Sala es va mostrar obertament partidari de la independència política i va demanar que aquesta deixi de ser un "tabú". Sala va argumentar que el catalanisme ateny tothom, ja que, al seu entendre, la situació de dèficit fiscal que pateix Catalunya en relació amb Espanya impedeix que els treballadors, els jubilats, els empresaris, els immigrants, els joves (en definitiva, tota la societat) tinguin un nivell de vida més alt.
El director de l'Institut d'Estadística de Catalunya, Jordi Oliveres, en canvi, va opinar que cal deixar les utopies independentistes. "El que hem de defensar no és tan romàntic, però és més pràctic: hem de convèncer-nos i defensar un Estat espanyol, una Espanya diferent, convèncer Espanya que li convé una Catalunya forta, políticament, econòmicament, socialment i culturalment", va dir. Per això creu que cal un Estat espanyol "ben nostre" que defensi més que nosaltres "la nostra llengua i cultura". Oliveres creu que l'opció de la independència només podria ser realista en una situació "tan crítica i desesperada" que no podem desitjar.
Un pronunciament categòric que va ser qüestionat. El síndic de greuges de la UAB, Jordi Porta, va voler trencar un llança a favor de les utopies. "L'autonomia de Catalunya també era utòpica fa 50 anys i si avui la tenim és perquè alguns hi van creure de veritat". També el subdirector de l'AVUI Albert Sáez va introduir el seu matís considerant que l'important és la voluntat de ser dels catalans i que l'horitzó que es dibuixa no és precisament l'òptim: "No discutiré si tenir un Estat per a Catalunya és impossible però en tot cas la província és insofrible".
L'altre tema que va suscitar algunes controvèrsies és el de la llengua, un bloc que va ser moderat pel director de l'AVUI, Vicent Sanchis. El director del Fòrum 2004, Oleguer Sarsanedas, va fer una crida a favor del multilingüisme "com a antídot contra els fonamentalismes" i va defensar el paper dels mitjans de comunicació per cohesionar el país, fins al punt que per a la política del país pot ser més important el que faci el director de la CCRTV que el conseller de Cultura. Josep Gifreu va alertar Sarsanedas del perill "suïcida" de fer del castellà llengua vehicular si abans no s'obté la constitucionalització del català en els seus territoris històrics.
Catalanisme, doncs, per a què? Tot i que el congrés va formular unes primeres conclusions obertes, el periodista Joan Oliver va deixar clar que el debat tot just comença. Com a idea central, va suggerir que cal repensar i renovar el catalanisme. El gran repte és que "viure, treballar i parlar català a Catalunya segueixi sortint a compte". Van ser, però, moltes les aportacions que van planar pel congrés. Des de la capacitat d'adaptació del catalanisme, que va abordar Jordi Casassas, a la defensa "ecològica" del català a la globalització, la immigració o l'eterna comparació Barcelona-Madrid. Joan B. Culla va dir que no val la pena perdre el temps amb aquells que qüestionen la identitat catalana com el Foro Babel i el vidalquadrisme. Però, sobretot, l'encaix Catalunya-Espanya davant un Estat espanyol modern: els organitzadors creuen que el debat sobre el postpujolisme amaga la crisi del catalanisme o d'un catalanisme centrat a reformar i europeïtzar una Espanya que ja sembla reformada.
Botons