Opinió
[Següent]

TORRE DE GUAITA

CATALUNYA OBERTA

Col·lectiu J.B. Boix

S i ens ho permeten, voldríem parafrasejar avui Fray Luis de León i, salvant totes les distàncies, començar amb el famós "Decíamos ayer". De fet, no teníem altre remei que fer-ho, a causa dels esdeveniments que han tornat a lligar la visita d'Aznar a Barcelona amb la magnífica comunicació del professor Xavier Sala al seminari de la Fundació Catalunya Oberta que s'ha celebrat a Girona. En efecte, un diari de tan bona sintonia amb la Moncloa com és El Mundo ha dedicat un editorial al coratge polític del president del govern, que s'ha presentat a la nostra ciutat per plantar cara als empresaris crítics i, segons diu, ho ha fet sense envoltar-se de "tiralevitas". Com si el domador Aznar s'hagués ficat a la gàbia dels lleons quan, en realitat, els únics felins presents, és a dir, aquells que el president Pujol anomena ingènuament la nostra gent, eren gatets. O com si el mateix Aznar no hagués comès la indiscreció de revelar alguns tractes ja existents. Per exemple, en replicar al president de la Fira -que es lamentava dels intents d'endur-se a Madrid una passarel·la de moda, a mig camí entre la faràndula i el negoci privat-, que "quan m'ho vas demanar, bé que et vaig donar un cop de mà sobre aquest tema". Per tant, de coratge, res. Va ser simplement un acte de visualització de la teoria felipista que el govern de Madrid ha de tenir sempre terminals propis i capil·laritat en territori autonòmic. Cosa molt fàcil d'aconseguir entre uns empresaris que anticipadament s'han adherit -ser addictes, en diuen ells- als postulats centralistes per propi convenciment i per la pastanaga de la repartidora madrilenya.
La versió que el rotatiu de la capital dóna de l'heroica visita d'Aznar a terra d'infidels acaba amb una pirueta d'inversió de la càrrega de la prova consistent a acusar els empresaris catalans de tenir la culpa de la supressió del vol Barcelona-Nova York. Si l'haguessin volgut mantenir, el que havien de fer era entrar d'accionistes a la privatització d'Iberia, tal com van fer El Corte Inglés i Caja Madrid. Conclusions: primera, són els grans magatzems i l'entitat financera qui ens han deixat incomunicats i, a sobre, tenen la barra de dir-nos que, com a compensació, Barcelona serà l'aeroport de canalització dels vols a l'Àsia, que, per cert, ens oculten que són inexistents. Segona, la Caja Madrid ha entrat a Iberia per ordre de l'autonomia que presideix Ruíz Gallardón i, en canvi, no sabem si per culpa de Madrid o de Barcelona la Caixa de Pensions encara no està sotmesa a una llei de la Generalitat que l'obligui a seguir les directrius del govern en les grans inversions estratègiques. Doncs bé, què va dir el professor X. Sala sobre això? Que ni Iberia ni els governs amb mentalitat radial que sempre hi ha a Madrid mai no voldran que Barcelona sigui un gran centre del transport aeri. Ara bé, alguna companyia estrangera ens podria agafar de segon hub si tinguéssim bones infraestructures. I, en aquest sentit, el problema és de l'organisme d'aeroports de l'Estat (AENA) que, de passada, destina els superàvit de Barcelona o Palma a subvencionar d'altres aeroports deficitaris.
Botons