"No he anat a Madrid a recollir el premi perque tenia altres coses que fer"
21/ 02 / 1998
Xavier Sala és assessor del Banc Mundial i del FMI |
L´economista de Bellaterra Xavier Sala i Martin, 34, professor de la Columbia University i de la Pompeu Fabra i assessor del Banc Mundial i el Fons Monetari Interacional que ha capgirat totes les teories sobre el creixement econòmic amb el seu llibre "Economic Growth", no va anar a Madrid, dijous, a recollir el premi Rei Joan Carles I que atorga el Ministeri d´Educació als investigadors universitaris més brillants. Tenia un partit de squaix.Independentista convençut i apassionat de Bugs Bunny, Salvador Dalí i el Marqués de Sade, les seves opinions sempre són, valentes i contundents. |
"L´euro és bó per Catalunya
per horrorós per Espanya"
-Per què no va anar ahir a Madrid a recollir el premi Joan Carles I?
-No vaig poder, tenia altres coses a fer a Barcelona.
-Es va excusar, va enviar un telegrama?
-No. Es que..., ostres tu, ho feien al Palacio d´Oriente, allà on el Franco feia els discursos del Franco! Franco! Franco!
-Es un lleig la monarquia?
-No, no. No vull que ningú ho interpreti com una desconsideració cap el rei. A mi m´encantaria una Catalunya independent amb un rei tipus Canadà, que tenen la reina a Anglaterra. M´ho estimo més que uns republicans hagin de robar els diners cada quatre anys. La monarquia al menys ja te els seus diners de generacions anteriors.
-Doncs a la seva web (www.columbia.edu/~xs23) el rei d´Espanya està representat per Scar, el dolent d´"El rey león"
-Es una petita broma. A mi el rei no em molesta. Un bitllet de banc amb un rei queda molt més maco que un koala com tenen a Austràlia. El que em molesta són els crits de "Pujol enano habla en castellano" o els "polacos hijos de puta" del Bernabeu.
-Però els tres milions del premi ja són al seu compte.
-No. Però si els organitzadors del premi m´els volen ingressar no ho criticaré pas.
-El seu argument per a la independència de Catalunya és que cada família catalana dona 600.000 pessetes a Espanya a fons perdut.
-Sí, Catalunya té 900.000 milions de pessetes de dèficit fiscal.
-En diuen solidaritat regional.
-Que et prenguin els diners sense la teva voluntat per donar-los a altres no és solidaritat. Si em deixessin triar, jo ajudaria Etiopia que és molt pobra, o Bolívia, on vaig treballar-hi, abans que Andalusia.
-I si en diem redistribució?
-Estic molt d´acord en ajudar a crèixer els països. Dedico tota la meva vida a això. Però si ser solidaris amb els andalusos suposa uns impostos a Catalunya que deixen al carrer al 20% del estudiants catalans, no hi estic d´acord.
-El llibre que va escriure amb el Dr. Barro, de Harvard, "Economic Growth" ja és la bíblia a moltes uniersitats.
-Representa la nova escola, anomenada de creixement endògen. Hi participen, principalment, Barro, Romer de Stanford o Lucas de Xicago. Jo també hi ajudo. Critiquem la inversió en carreteres, electrificació i altres estructures físiques com a mètode de creixement. El model Stalin, a la llarga, sempre acava fracassant com s´ha vist en les avui destruides xarxes d´electrificació de la URSS o a l´Expo de Sevilla.
-Què proposeu?
-El que funciona és l´adopció de noves tecnologies inventades a altres llocs, com ha fet Taiwan, Hong Kong o Singapur, fabricar productes i exportar-los. Es comença pel tèxtil, es passa als rellotges, cassetes, CD, microxips i ara fan enginyeria genètica i financera. No hem de competir amb els americans per inventar el Pentium. Hem d´utilitzar el Pentium!
-Com s´arriba al creixement endògen?
-Flexibilitzant les classes treballadores, és a dir, oblidant allò d´entrar al Banc de Sabadell per tenir una feina per tota la vida. Un treballador ha de ser capaç de fer avui rellotges i demà xips.
-Per què ha declarat que dir "España va bien" és, com a mínim, de mal gust?
-Espanya va millor que Etiopia, però trobo escandalósque un president s´alegri d´un país en el que una de cada cinc persones no troba feina.
-També ha dit que l´euro és una bogeria.
-Com a català ho trobo fantàstic perque qualsevol cosa que sigui treure el poder de Madrid i donar-lo a un altre lloc sempre està bé. Però per Espanya serà horrorós perque quan arribi la primera crisi, l´holandès del Banc Central Europeu estarà tan obsessionat per fer un euro més fort que el dòlar que no baixarà els tipus d´interès de cap manera. Així, la recessió espanyola que amb el senyor Roig (Angel Rojo) hauria durat sis mesos, amb l´euro durarà tres anys i els europeus no faran res per evitar-ho.
-Per què només vostè diu això?
-Perque cada mes em passo tres setmanes a Amèrica i d´allà les coses es veuen diferent.
-O.K. Mckey.