Secció Opinió [Següent]

TORRE DE GUAITA

LLEI D'ESTRANGERIA

Col·lectiu J.B. Boix

A vui entra en vigor la llei d'estrangeria sense que abans s'hagi produït un gran debat social sobre aquesta qüestió. De manera irreflexiva, gairebé tothom es deixa arrossegar per la demagògia i el pensament políticament correcte o bé per la por i el recel. Trobem a faltar anàlisis serioses i rigoroses en molts àmbits cridats a pronunciar-se i posicionar-se sobre una matèria que requereix molta pedagogia i un gran esforç didàctic. Però les aportacions que fins ara s'han dut a terme solen ser d'una gran lleugeresa, basada en tòpics de caràcter progre o en prejudicis de tendència xenòfoba. Són, doncs, ben escasses i excepcionals les incursions a l'àrea de la reflexió que necessàriament hauria de precedir l'acció i, especialment, la del poder legislatiu.
És per això que ens complau d'esmentar el cas d'un catedràtic, Xavier Sala Martín, i el d'un polític, Jordi Pujol, que han abordat el tema sense tapar-se els ulls amb la bena de la saviesa convencional o de la frivolitat. El professor Sala diu en un article a La Vanguardia que els estrangers han de ser iguals davant la llei i que no se'ls pot discriminar amb condicions laborals inferiors. Afirma que cal castigar els empresaris explotadors i deportar els immigrants que vulnerin la llei, encara que es pensi ingènuament que, per raons humanitàries, és preferible la irregularitat consentida. Perquè, si corre la veu que a Espanya es permet que els estrangers obtinguin ingressos il·legals, l'efecte crida farà que la situació esdevingui insostenible. Finalment, Sala desmunta la fal·làcia que els nouvinguts ens pagaran les nostres pensions, perquè un Estat de benestar progressiu és per definició un mecanisme de redistribució de rendes, a través del qual els pobres reben més del que paguen. Per tant, diu, en termes comptables, encara que políticament inviables, que, si de cas, caldria cobrar una quota d'entrada als immigrants a fi de compensar la pèrdua que experimentaran els ciutadans autòctons que han finançat les prestacions socials amb les seves quotes de tota la vida. L'article de Pujol se centra, en canvi, a esbrinar si els que vénen a incorporar-se, més que no pas a integrar-se, podran sentir-se catalans o espanyols, i en el fet que tenen drets, però també deures. Esmenta Juan Goytisolo i Sami Naïr per fer constar que han de respectar les normes, els valors i els costums del país d'acollida com a base mínima de les lleis més elementals de l'hospitalitat. I remarca que els discursos multiculturalistes no donen resposta a aquest gran repte ni tenen en compte les estructures profundes de les identitats col·lectives. Caldrà continuar el comentari d'aquesta proposta de solidaritat generosa acompanyada d'autoestima i convicció pròpia, perquè el tema i la persona s'ho valen.
Botons