Atenció al recargolat argument: (1) Els governs dels països rics impedeixen el comerç internacional i protegeixen als seus grups de pressió locals (fins aquí, em dóna la raó a mi). (2) Els acords de Doha no han aconseguit massa perquè no han aconseguit en matèria de reducció d’aquest proteccionisme (això ja ho dic jo al meu article, tot i que el fet que els països rics –i sobre tot França- es disposin a parlar-ne, és un gran avanç. De fet, diu que l’únic avanç ha estat en matèria de patents farmacèutiques -gràcies, lògicament, a la pressió de les ONG!). (3) Conclusió, com que els països rics s’oposen al comerç amb els pobres, la millor solució es NO fomentar el comerç sinó l’ajut al desenvolupament, la condonació del deute, la governabilitat i l’eliminació dels conflictes armats!!  Segur que la governabilitat i els conflictes armats afecten el subdesenvolupament. Es possible que la condonació i els ajuts també (tot i que jo no ho crec). Ara bé, com s’arriba a aquesta conclusió a partir dels arguments exposats en l’article és tot un misteri.