Barcelona-Madrid, el Derby de la Capitalitat

Preguntes

1. Barcelona ha perdut pes econòmic i polític enfront de Madrid? Per què?

Comencem per la política. Barcelona, de pes polític no n’ha tingut mai. Quan es van signar la constitució i l’estatut, semblava que algun dia podria arribar a tenir-ne, però aleshores va venir el cop d’estat del 23 de febrer i, a partir d’aquí, la cosa mai no es va materialitzar.

Pel que fa a l’economia, la veritat és que el “pes” no és un concepte econòmic que aparegui a cap llibre de text. Al menys jo, que porto 18 anys donant classes d’economia a la universitat, no l’he vist mai. I com que no és un concepte concret i mesurable, es pot manipular segons els interessos particulars de cadascú. Si un vol demostrar que Barcelona ha “perdut pes”, mira una determinades estadístiques i si vol el contrari, en mira unes altres. Com que no sabem què és ben bé això del pes, tot s’hi val i tots tenen raó. I un debat on tot s’hi val i on tots tenen raó, és un debat inútil del que cal defugir.

Em fa l’efecte que darrera d’aquest fals debat hi ha un cert intent de manipulació partidista. Si el què es vol és vendre la idea de que l’economia de Catalunya (i la de Barcelona) va malament, s’està faltant a la veritat: mai a la nostra història l’economia ha estat millor que ara. I com que hi ha interessos creats que volen fer veure que la cosa va fatal i no poden demostrar-ho amb les dades que els economistes utilitzen normalment (com són ara la renda per capita, la taxa de creixement, el consum per persona, la producció industrial, les exportacions, la inflació, la taxa d’atur, etc.), doncs s’inventen conceptes esotèrics com aquest del “pes econòmic”, conceptes que no s’utilitzen a cap altre indret del planeta. Que l’economia de Catalunya ( i Barcelona) podrien anar millor? És clar que sí. Com totes les economies del món. Ara bé, el que hem de fer és intentar seguir millorant i no pas fomentar debats tan folklòrics i tan poc seriosos com el del “pes econòmic”

2. Hi ha hagut una política de privilegi d’inversions per part del Govern central cap a la capital de l’Estat (xarxa d’infraestructures, TGV, potenciació de Barajas...)?

Això, és un acudit o una pregunta retòrica? Ha anat a Barajas últimament? Ha vist on estan les autopistes de peatge i on hi ha les autovies gratuïtes d’Espanya últimament? Ha vist algun TGV sortint o arribant a Barcelona últimament? I encara sort que, de moment, a Madrid no hi ha mar que si no ja veuria on hi ha les inversions portuàries més grans de l’estat!

Catalunya té el 15% de la població i el 21% del PIB espanyols. Tot i això, el govern estatal només ha dedicat, tradicionalment, el 10% de les inversions a Catalunya. Si el govern complís l’article 45 de l’Estatut (que estableix una despesa igual a la mitjana del coeficient de la població, és a dir 15%, i l’esforç fiscal, és a dir 21%) aleshores el govern hauria d’invertir uns 1.200 milions d’euros addicionals a Catalunya (uns 200.000 milions de pessetes) CADA ANY. Em pregunto on van a parar aquests diners...

De fet, aquest és el repte econòmic més important que tenim de cara al futur. I és un repte perquè els ciutadans i les empreses catalanes paguem impostos similars als que paguen a Europa, però, a canvi, el govern ens dóna infrastructures similars a les que hi ha a Sudamèrica (de fet, la Nacional II, que figura que és la carretera que el govern central ens ha construït per anar a Europa a canvi dels nostres impostos, no és ni de categoria sudamericana sinó més aviat senegalesa). I quan un paga impostos elevats i, a canvi, no rep serveis públic i infrastructures adequades, la taxa de creixement pot arribar a caure i l’economia es pot arribar a ofegar. I és possible que això ens passi a curt termini si no s’arregla aquesta situació de dèficit fiscal. Aquest es el risc, i aquest és el nostre repte.

3. Les grans empreses i multinacionals es concentren a Madrid i atreuen els millors professionals... Barcelona pot lluitar-hi?

Es clar que sí. De fet, ja hi lluita i ho fa bastant bé en aquesta lluita. Sap que al voltant del 40% dels llocs de treball a Catalunya són de multinacionals? No es pot dir pas que aquest tipus d’empreses no els agradi pas el nostre país! Per tant, dir que es concentren a Madrid no és pas dir tota la veritat.

Les empreses multinacionals no busquen poder polític (al menys les que no són empreses públiques privatitzades), i per tant podem seguir lluitant per atraure-les. El mateix passa amb els professionals d’alta qualificació. I ho podem fer, de la mateixa manera que ho fa Nova York, que no és la capital política de res (ni tan sols de l’estat de Nova York!) ho ha fet i ho fa. Miri si n’hi ha de multinacionals i professionals d’alta qualificació allí!

El que necessitem per mantenir aquests negocis i aquests professionals a Barcelona i per atraure’n encara més són bones infrastructures de comunicació i distribució, una ma d’obra molt qualificada i un nivell de vida atractiu per a executius de nivell elevat. També necessitem universitats competitives que proporcionin el capital humà i les tecnologies que atrauen a les empreses, sobre tot les que estan en sectors punta. Si aconseguim tot això, i ja sé que és un repte, no tindrem pas problemes.

4. Tot plegat, és una qüestió només econòmica o respon a concepcions diferents de l’estat: centralitzat/ autonòmic?

Hi ha qui diu que España mai ha estat tan descentralitzada. I que Catalunya mai ha tingut tanta autonomia. I segurament és cert. Però la pregunta és si aquesta grau de descentralització i aquesta autonomia són suficients. Dir que mai no hem estat tan bé no vol dir que no podem aspirar a estar millor. El grau d’autogovern que hem de tenir és el que vulguem els ciutadans i no pas el que hem tingut històricament ni molt menys el que decideixi el govern de Madrid. Hi ha gent que oblida que el govern ha d’estar al servei dels ciutadans i no pas els ciutadans al servei del govern. I si els ciutadans volen que els seus impostos es quedin a casa, és immoral que els polítics intentin impedir-ho fent referència a la història.

Un cop dit això, no hi ha dubte que hi ha gent a Espanya que mai no ha entès i mai no entendrà això de la pluralitat i la diversitat nacional. Hem estat intentant explicar-los-hi durant un quart de segle, i evidentment hem fracassat. Potser ha arribat l’hora d’adoptar una estratègia alternativa i entonar “L’Hora dels Adéus”.

5. Des que governa el PP s’han accentuat les polítiques centralistes?

No. Els socialistes són igual de centralistes. O és que ha oblidat que van ser els socialistes els que van fer la retallada més important de la nostra autonomia amb allò que van anomenar la LOAPA? O és que ha oblidat que l’actual dèficit d’infrastructures que patim es va agreujar de manera definitiva quan manaven els socialistes? O és que s’ha oblidat que el TGV de Madrid-Sevilla el van construir els socialistes? O és que s’ha oblidat que, quan manava el PSOE, el dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya se situava entre el 8 i 10% del PIB...exactament el mateix que hi ha ara amb el PP?

Ja sé que ara els socialistes van de defensors de Catalunya i de l’Espanya Federal. És molt fàcil predicar i prometre tot a tothom quan no manes. Però com que jo he observat que hi ha molts polítics que tenen una pintoresca tendència a falsejar la veritat, més que les paraules jo em fixo en els fets. I els fets són que, quan els socialistes han manat (i sobre tot quan han tingut majoria absoluta) han demostrat tenir unes tendències centralistes i anticatalanistes similars a les que demostra tenir el Partit Popular.

6. Han perjudicat a Barcelona les relacions entre les institucions catalanes: un govern convergent i un ajuntament socialista? [Corporació Metropolitana, Fira...]

Les lluites parroquials, les polítiques de fireta i els governants de vol gallinaci mai no han ajudat ningú. Recordi que la batalleta entre Vila-Seca i Salou va estar a punt d’allunyar una inversió de varis milers de milions d’euros en el que ara és Port Aventura.

He de reconèixer que jo em miro les coses des d’una certa distància i, de vegades, tenir un oceà pel mig et dóna una perspectiva diferent de les coses. És possible que això em porti a estar molt equivocat, però em fa l’efecte que massa sovint els nostres polítics actuen sense convicció i simplement es dediquen a portar la contrària els uns als altres. N’hi ha prou per que el líder del partit A digui una cosa, per a que tota la cavalleria dels altres partits se li tiri a sobre i diguin que el millor és B. Encara que, en el fons, pensin que A no està malament. Jo, de veritat, de vegades em sento insultat per aquests polítics perquè, siguem seriosos, ningú no es pot creure que el govern de la Generalitat ho faci absolutament tot malament! Alguna cosa deuen fer bé! Per tant, quan els socialistes critiquen tot, absolutament tot el que fa la Generalitat, perden tota la seva credibilitat davant dels ciutadans. I a l’inrevés. No és creïble que els socialistes de l’Ajuntament ho facin tot malament, per la qual cosa les crítiques contínues per part de CIU tampoc no són creïbles. Si, ja sé que aquest és el joc de la política...però potser aquest és el problema. Massa sovint, els polítics segueixen interessos de partit amb l’objectiu de guanyar eleccions en lloc de cercar el bé dels ciutadans que figura que representen. I això és trist. Molt trist.

7. Barcelona ha perdut pes específic en el món cultural?

La veritat és que això ho hauria de contestar algú que estigués més ficat en el món de la cultura. Només deixi’m dir, però, que mentre la cultura depengui del govern (o de l’ajut públic), Barcelona i Catalunya hi sortiran perdent perquè nosaltres mai no hem sabut jugar el joc del poder polític. Per anar bé, la cultura ha de tornar a l’àmbit de la societat civil.

8. A què ha d’aspirar Barcelona?