Q: Se li ha atorgat el I Premi Fundació Banco Herrero al Coneixement Econòmic i Empresarial. Què significa per a vostè aquest premi?

XSiM: Podria dir que sempre m'havia fet il.lusió aconseguir aquest premi però no seria cert...entre altres coses perquè aquest és un premi nou i aquesta és la primera vegada que el dona. Ara bé, quan un grup de persones intelligents com les que hi havia al jurat (entre els que hi havia destacats economistes) reconeix la teva trajectòria acadèmica, sempre et satisfà. I la satisfacció es magnifica si, a sobre, et donen 10.000 eurus. 

 Q: El premi li  ha estat atorgat per la seva trajectòria brillant. Quins aspectes destacaria de la seva trajectòria? De què se sent més satisfet?

XSiM: Jo em sento satisfet de gairebé tot el què he fet. Però potser el que més impacte ha tingut al món científic i acadèmic és la meva feina en el món del creixement i desenvolupament econòmic, resumit als meus llibres "Apuntes de Crecimiento Económico" i "Economic Growth" (aquest darrer escrit amb Robert Barro).

 Q: Aquest guardó pretén premiar la investigació econòmica a l'Estat espanyol. Què opina sobre la situació de la investigació que es fa a l'Estat?

 XSiM: Malgrat que s'ha millorat bastant, la investigació econòmica a l'estat español està bastant lluny de la que es fa al país líder mundial: els Estats Units. Això sí, dins de l'estat, Catalunya està molt per sobre de la resta (amb les universitats Pompeu Fabra i Autònoma al capdavant).

Q:  Creu que aquest tipus de premis com els que ha començat a atorgar al Fundació Banco Herrero ajuden a fomentar la investigació?

 XSiM: Ajuden, però no són pas determinants. Seria molt més important mantenir polítiques salarials que permetessin als científics guanyar-se la vida decentment fent recerca a la universitat enlloc d'haver d'anar a complementar-se el salari fent treballets de consultoria per a bancs, caixes i governs locals.

 Q: A més de catedràtic a la Universitat de Colúmbia i professor visitant a la Universitat Pompeu Fabra, és assessor del Fons Monetari Internacional. Quina és la seva funció en aquesta institució?

XSiM: Els aconsello en temes de pobresa i desenvolupament econòmic als països del tercer món.

Q: Casos com Enron, Worldcom, Xerox, Gescartera, BBVA… fan perdre credibilitat al sistema econòmic actual? Com li pot afectar?

XSiM: La història de la humanitat està plagada de xorissos. És una d'aquelles coses que té la vida. L'única particularitat dels xorissos actials és que són els que han estat descoberts més recentment. La credibilitat en el sistema econòmic no està en dubte. El què sí que passa és que el petit inversor s'espanta i té por alhora d'invertir a borsa. Però la borsa i l'economia real són dues coses ben diferents. Ningú amb dos dits de cap no dubta que el millor sistema econòmic que no ha utilizat l'home és el capitalisme de mercat. Ningú.

A més, el petit inversor hagués perdut la confiança encara que no hi haguessin hagut "escàndols financers" ja que el què li fa por és que la borsa baixi, independenment de si a les empreses hi ha xorissos o no.

Q: Si els auditors no fan la seva feina, qui ha de controlar les empreses?

XSiM:  Els auditors. Quan hi va haver el cas Banesto, el govern (a través del Banco de España) va estar posant inspectors durant dos anys i no es van adonar del què passava fins que era massa tard. Clarament, la vigilància del govern no va funcionar. Si en aquells moments algú s'hagués preguntat qui havia de fer la feina del govern quan aquest fa les coses malament, la resposta hagués estat: la feina del govern l'ha de fer el govern...però l'ha de fer be. Doncs ara passa el mateix. Algunes empreses auditores no han fet la seva feina. Però la feina de les auditores les han de fer les auditores. Les que sobrevisquin aquest episodi es cuidaran prou de no fer el què ha fet Arthur Andersen. Això, juntament amb els canvis que imposarà el propi sistema privadament (la NYSE, per exemple, ja està introduint canvis que requerirà a tota empresa que vulgui cotitzar a la borsa de Nova York), farà que les coses tornin a la normalitat.

 Q: Com pot afectar aquesta cadena de fraus comptables a l'estabilitat econòmica quan l'estalvi està majoritàriament a borsa? 

XSiM:  Com ja he dit abans, alguns inversors amb por deixaran la borsa, al menys d'una manera temporal. Però no serà cap catàstrofe. Molta d'aquesta gent no estava a la borsa fa cinc anys i no passava res, no?

 Q: Arran de la Conferència de Barcelona s'ha fet públic que dues generacions de bona part de la població subsahariana en  edat laboral poden morir a causa de la sida. Com afecta això a les possibilitats de desenvolupament econòmic del Tercer Món?

 XSiM:  Això no ha fet públic la conferència de Barcelona. Això ja fa molt de temps que ho denunciem els que treballem amb països africans (al meu llibre "Economia Liberal per a No Economistes i No Liberals" hi dedico un parell de capítols a aquest tema). La sida pot tenir conseqüències devastadores per al continent africà: mata a la gent jove, deixa els països sense treballadors productius, ha deixat ja uns dotze milions de nens orfes... El desastre es de dimensions bíbliques, similar a la peste que va eliminar una tercera part de la població europea al segle XIV. Una tragèdia.

 Q: Des de fa anys vostè investiga les possibilitats que té Àfrica de resoldre la fam i de desenvolupar-se econòmicament. Quina és la seva impressió actual i quines opcions hi veu? Eliminar el deute extern hi ajudaria?

  XSiM:  S'hi han de fer moltes coses. La primera és que els líders dels propis països africans han d'agafar la iniciativa i decidir que realment voler fer canvis. Si una persona no vol deixar de fumar, no deixarà mai de fumar. Si els líders d'un país no volen reformar els seus sistemes econòmics, no ho faran, per més que els hi recomanem des dels països rics.

La segona cosa que hem de fer és incitar als països rics a ajudar-los. Però no donant-los-hi diners ni condonant-los el deute. Això ja fa temps que ho fem i no ha funcionat pas!

El deute extern no és la causa dels seus problemes sinó la consqüència...i la condonació del deute no arreglarà res. Es pot condonar el deute, si ens fa gràcia, però els que pensin que això solucionarà alguna cosa estan molt equivocats. Si se li perdona el deute a un ludòpata i no se li cura el problema de fons (que és la ludopatia, i no pas el deute), el deute tornarà a resorgir en qüestió de setmanes o mesos. El mateix passa amb el deute extern dels països del tercer món.

La manera d'ajudar-los és deixar que venguin els seus productes (principalment agrícoles i ramaders) als nostres mercats. I això és una cosa que hem d'aconseguir nosaltres, els ciutadans dels països rics, ja que els nostres mercats agrícoles estan excessivament protegits: a Europa, a través de la PAC i als Estats Units a través del "farm bill". La PAC i el Farm Bill competeixen entre elles per aconseguir el títol de "política econòmica més esperpèntica del sistema solar".

El president Museveni d'Uganda ho va dir clarament: "La condonació del deute ens ha ajudat una mica, però l'ajut de veritat ha de venir del comerç internacional. Doneu-nos l'oportunitat i competirem. Aquesta és la millor manera que els països rics tenen d'ajudar-nos".

 Q: Hi ha estudiosos d'economia que critiquen la manera d'aplicar actualment la globalització, basada només en criteris econòmics. Què en pensa?

 XSiM: No sé pas què volen dir aquests estudiosos. La globalització no s'aplica. La globalització és un procés que fa segles que va començar i que consisteix en anar integrant el món, no només econòmic sinó també turístic, informatiu, etc. El problema del món és que la globalització no està arribant a tot arreu. I, de fet, els llocs on no arriba són els que no se'n poden beneficiar. Per exemple, globalitzar és comerciar entre països. I ja hem dit abans que els rics no deixem que els africans venguin els seus productes a Europa. Per tant, la globalització comercial no ha arribat a l'Àfrica. Tampoc no hi ha arribat la globalització financera (les nostres empreses no van a invertir allí), ni la globalització laboral (no deixem que els africans emigrin), ni la globalització del coneixement (les pastilles antirretrovirals de la sida que existeixen als països rics no es venen als pobres). Com podem dir que la manera d'aplicar la globalització es dolenta per África si la globalitació encara no hi ha arribat?  

 Q: Finalment, quina valoració fa de la situació econòmica mundial actual i el seu futur més immediat?

 XSiM:  La situació econòmica mundial actual és complicada. Com ho ha estat sempre. I el futur no el veig massa bé. Però tampoc el veig malament. De fet, no el veig gens. I la raó es que no tinc pas una bola de cristall, que és l'aparell que millor va a l'hora de veure el futur amb claredat. La gent del carrer pensa que els economistes som futuròlegs però no és cert. I si ara jo em dediqués a fer prediccions només faria que perpetuar aquestas falsa creença. Permetim, doncs, que m'abstingui de comentar el futur més immediat.