Aquesta es la típica actitud del nacionalisme espanyol: primer et maltracten, i quan et queixes, aleshores diuen que el dolent ets tu perquè “no contribuimos al entendimiento universal”. Primer t’insulten i quan tu et defenses, aleshores ets tu el que insultes (li recordo al benvolgut lector, señor Andrés, que la paraula cavernícola apareix al meu article simplement perquè la va emprar el president Aznar per a descriure els nacionalismes. I li recordo al señor Andrés que el president del govern té més responsabilitat que jo, un ciutadà normal i corrent, de “contribuir al entendimiento universal”. He anat a la pàgina web de La Vanguardia els dies que van seguir al discurs d’Aznar i, “curiosament” no he trobat cap carta del señor Andrés criticant al president per no contribuir al “entendimiento” el dia que va insultar els catalans. Em pregunto per què.

            Pel que fa a les xifres, no son inventades. Si s’hi fixa el lector, veurà que les xifres catalanes son exactament les reals, expressades en percentatge de la recaptació fiscal. Vaig pensar que posar 100, 70, 20 etc era més senzill que posar les xifres reals en bilions de pessetes o miliards d’euros. Però si en lloc de 70, el lector posa 70% de la recaptació fiscal, trobarà les xifres reals. Les xifres castellanes són inventades perquè, lògicament, no tots els diners de Catalunya van a Castella (n’hi ha que van a Extremadura, a Andalusia, etc). Per limitacions d’espai vaig identificar la resta d’España amb Castella. I vaig triar Castella perquè es la regió que més es beneficia, com ho demostren les dades de la Fundació de les Caixes d’Estalvis espanyoles (Funcas).

            Pel que fa a les xifres del Funcas, lògicament no me les invento sinó que les copio tal qual surten a la publicació de Funcas. Segons el señor Andrés, ara resulta que si un va a la publicació del Funcas i demostra que els catalans produeixen un 30% més que els castellans, però que, gràcies a les redistribucions de Madrid, acaben cobrant un 5% menys, aleshores és un mateix qui té “prejuicios que se ajustan poco a la modernidad del pensamiento que se le presupone”. ¿Modernidad? ¿Què es modernidad? ¿Callar la boca quan et roben la cartera és modern? Doncs si ho és, jo no sóc modern. Perquè a mi em molesta que em timin, m’insultin i em despreciïn. Sobre tot si qui ho fa es el president d’un govern que presumptament ha de defensar els interessos de TOTS els ciutadans.

 

 

Back to Articles Xavier

 

Xavier Sala-i-Martín és Catedràtic de Columbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra

© Xavier Sala-i-Martín, 2002.