TORRE DE GUAITA

SOCIETAT CIVIL SUBORDINADA

Col·lectiu J.B. Boix

E n els cercles reduïts de l'establishment barceloní, hi havia un cert interès per la composició de la nova junta del Círculo de Economia ara que s'ha designat el nou president, Antoni Brufau. Sembla, en efecte, que La Caixa vagi col·locant peons a diferents entitats com ara el Club de Roma i l'Associació de Directius (Fainé); a la patronal Fomento i a la Cambra de Comerç (Basáñez), al Teatre del Liceu, al MACBA, etc. en una mena de desembarcament planificat. Atesos els precedents es podria pensar que l'objectiu és l'ocupació de plataformes d'aparent defensa de l'interès general a fi de defensar negocis privats. N'hem tingut un bon exemple en la passivitat de la patronal catalana davant el mal servei de subministrament elèctric de Fecsa, probablement causada per la presència inhibitòria d'algun representant del monopoli. D'acord amb l'experiència, també es podria intuir que hi ha persones que es postulen com a dirigents d'associacions i les fan servir de trampolí, de promoció individual (verbi gratia Piqué). De moment, però, no podem endevinar en què consistirà la renovacó del Círculo. L'únic que sabem és que el nou titular ha declarat la seva intenció d'incorporar-hi professionals de fora de Catalunya amb la finalitat, òbviament contradictòria, d'incrementar la influència de la institució a la resta d'Espanya.
D'aquestes incorporacions que provoquen exactament el resultat contrari, ja n'hem tingut un exemple a l'Institut de l'Empresa Familiar, que, amb l'ingrés dels Del Pino, Entrecanales, et al., s'ha madrilenyitzat a marxes forçades. D'altra banda, als fundadors del Círculo tot això ja els sembla bé. Ho ha dit Joan Mas Cantí en explicar que ells sempre es van oposar a canviar la denominació i posar-li Cercle. Brufau s'ha limitat, doncs, a recollir el ciri de la processó i, tot i que primer va pregar al prestigiós professor X. Sala i Martín que s'incorporés a la junta, després, el van fer repensar, perquè, segons sembla, el catedràtic de Columbia, a part de liberal, és massa catalanista. Al Círculo, potser no saben que Esperanza Aguirre, deixeble fervorosa de Hayek, és una gran admiradora del professor Sala sense formular objeccions al seu nacionalisme i, per això, són més papistes que el Papa. En fi, aquesta és la societat civil que tenim i, a més, la mateixa Generalitat accepta que l'Institut Català de la Mediterrània es rebategi com a Institut Europeu, a canvi de subvencions. També ho va fer el Palau de la Música pel corresponent plat de llenties. Confiem que l'exministre Pimentel i el senyor Toribio, director de l'IESE de Madrid, facin unes aportacions més significatives que les del professor Sala. Però preguntem-nos també si no seria més lògic que La Caixa entrés a la Fira de Barcelona igual com ho ha fet Caja Madrid a la Fira de Madrid, amb un èxit aclaparador.