 A la web de Xavier Sala podem conèixer els
seus gustos personals i
professionals... | |
|
Les
bondats de la globalització
|
| Hem conversat amb Xavier
Sala, l'economista català més famós del món i ferm defensor de la globalització.
Economia liberal per a no economistes i no
liberals és el títol del seu llibre.
| |
Conversador inesgotable, professor a les
universitats de Columbia, a Nova York, i Pompeu
Fabra, de Barcelona. Col·laborador de La
Vanguardia, l'Avui i altres mitjans
escrits i audiovisuals, i de les macroinstitucions
financeres internacionals, com el Banc Mundial
i el Fons Monetari Internacional. Però abans
que tot, Xavier
Sala és un ferm defensor del liberalisme i la
globalització... ens ha fet una classe accelerada
d'economia liberal i de com el lliure mercat és la
solució a la pobresa del Tercer Món. Ens han
quedat al pap moltes qüestions, com ara què en
pensa de la taxa Tobin, de la representativitat
del moviment antiglobalització, la crisi
argentina, els comptes bancaris opacs als
paradisos fiscals, com va viure l'11-S... i tampoc
no hem parlat de les seves corbates i americanes,
vermelles i grogues sobre un fons de camisa negre,
marca de la casa. Economia liberal per a no
economistes i no liberals és el seu últim
llibre.
Les qüestions macroeconòmiques
ens queden tan lluny i són tan complicades que
calen manuals com el teu últim llibre?
"Totes les ciències són complicades, i
l'economia es una ciència social. Els
investigadors formen un món impenetrable a la gent
del carrer, igual com passa amb la física
quàntica. La diferència amb la física quàntica és
que el món de l'economia ens afecta a tots; encara
que no ho sembli, ens afecta la globalització,
l'euro, les pujades i baixades dels tipus
d'interessos i com afecten les hipoteques. Em
sembla que és molt necessari que algú apropi
aquest món complex de l'economia a la gent del
carrer i que hi hagi gent que faci un esforç de
divulgació de les idees complicades dels
científics socials a la gent normal."
I
tu el fas, aquest esforç de divulgació...
"Si, a través d'articles als mitjans escrits,
a TV3 mateix, intentant sempre explicar la primera
part del títol del llibre, que és 'l'economia per
a no economistes'; l'economia és assequible si
s'explica d'una manera planera, i és possible
explicar-la d'una manera planera!"
Què
hi fan en un llibre sobre economia liberal temes
com l'explotació laboral infantil o les qüestions
mediambientals?
"El que intento fer és
donar el punt de vista liberal, la solució que
aporta la gent que creu que la llibertat es
l'essència del ser humà i l'actiu principal que
hem d'aconseguir (per això ens diem liberals,
perquè busquem la llibertat). Tots aquest
problemes existeixen, i el que intento explicar és
sí realment són un problema i quina solució es pot
buscar. Per exemple, en el tema del treball
infantil, a la gent del món ric els molesta que
els infants treballin, i per tant proposen
campanyes de boicot a les empreses que contracten
aquests treballadors. Jo, que conec molt bé la
realitat a l'Àfrica, penso que això és
extremadament perjudicial. L'altre dia era a
Leshoto, un dels països més pobres, i vaig
conèixer una nena de dotze anys que com altres 12
milions de nens africans és orfe a causa de la
sida. La mortalitat que causa en els adults fa que
no puguem contractar els pares perquè treballin,
alimentin els fills i els fills puguin anar a les
colònies; no hi ha governs, els governs s'estan
dedicant a robar els ingressos pels diamants o
barallant-se en guerres."
Un
salari per anar a l'escola
La
portada del llibre
|
|
|
No
hi ha altre solució que treballin?
"Aquesta nena venia collarets.
Vaig pensar que el més humà que
podia fer es comprar-li els
collarets. És mes, els hi vaig
comprar tots, li vaig donar la meva
adreça i li vaig dir que si
m'enviava collarets a Barcelona li
compraria tots els que pugués fer.
Em sembla que és la millor manera
d'ajudar aquesta noia. Si no li
compro els collarets, no tindrà res
per menjar. Aquesta noia no anirà
als Escolapis i no jugarà al futbol
com els nens de Barcelona, que no
han que treballar; nota que, per
contra, els nostres avis sí que
treballaven a la seva edat."
El mercat és l'única solució
de la pobresa?
"Sens cap dubte! A llarg
termini, l'única manera d'evitar
que els nens africans treballin és
que passi com a Catalunya, que la
gent tingui un nivell de vida, un
sistema de benestar que no s'ha
aconseguit gràcies a les almoines;
nosaltres hem crescut gràcies a les
empreses, als treballadors i a
l'economia de mercat, la
globalització i l'obertura cap a
Europa. Nosaltres fa cinquanta anys
érem pobres; els nostres pares i
els nostres avis treballaven als deu
anys, i només faltaria que
vinguessin els estrangers rics a dir-li
al meu avi que no podia treballar.
Era necessari, i aquest és el
moment en quà estan els nens als països
pobres. Mentrestant, com explico en
el llibre, el que s'ha d'aconseguir
és que es creïn, a través de les
institucions com el Banc Mundial (o
fins i tot el govern de la
Generalitat!), salaris per anar a
l'escola. Aquest és un sistema que
es va començar a implementar a Mèxic
amb el govern de Zedillo, a les
regions més pobres, com l'estat de
Chiapas, que després s'ha exportat
al Brasil i a altres països."
És a dir, el mercat com a solució
a llarg termini, però mentrestant
mesures complementàries des dels
estats, com la que expliques, que
accelerin el creixement econòmic?
"El que vull dir és que si els
fem boicot, si no compro el
collarets d'aquella nena, la
perjudico. Miris com t'ho miris,
aquella nena treballarà, no té
alternativa. La pregunta és on
treballarà. Un exemple terrible: el
1994, la cadena de televisió nord-americana
NBC va fer un programa que mostrava
nens treballant en un país asiàtic
per una empresa nord-americana...
tots els nord-americans fan boicot a
l'empresa, que tanca i se'n va de
Bangladesh. Cinquanta mil nens i
nenes, al carrer. L'Organització
Mundial del Treball fa un seguiment
d'aquests nens. Saps on van a
parar...? Als prostíbuls de Tailàndia.
A veure si no era millor que aquest
nens haguessin seguit fent pilotes
per a Nike o roba com la que portes
tu. El boicot no aconsegueix que
aquests nens vagin a l'escola si no
va acompanyat d'altres mesures. El
que vull dir al llibre és 'Compte!,
no feu el ruc i no us comporteu
d'una manera egoista, per satisfer
el vostre orgull de creure-us
solidaris. La conseqüència és
perjudicial per als nens'."
Però les denúncies no són
necessàries perquè es conegui
aquesta realitat?
"Si amb el boicot condemnes a
morir de gana dotze milions de nens...
Les empreses aniran a un altre país
on sigui legal contractar nens de 16
anys, i acceptable per als crítics,
i es quedaran tan tranquil·les i
guanyaran el mateix! I l'únic
perjudicat serà el nen treballador."
Mercat
vs. recursos naturals
Portada
d'"Economic
growth", el
"best
seller"
universitari de
Xavier Sala,
coescrit amb Robert
J. Barro i publicat
el 1996
|
|
|
Doncs
quines serien les
altres mesures?
"El que deia,
intentar posar en
marxa un salari per
anar a l'escola. (En
aquest punt ens
explica, per deformació
professional de
professor universitari,
que no li toca al Fons
Monetari
Internacional, que
s'ocupa de problemes
financers dels països
a curt termini, sinó
al Banc
Mundial, que
treballa en qüestions
de desenvolupament a
llarg termini.) Però
no cal que sigui el
Banc Mundial, pot ser
el govern de la
Generalitat, el govern
espanyol o la Unió
Europea... Hem
calculat que no cal
pagar la totalitat del
salari que pagaria per
exemple la Nike. A Mèxic
hem estudiat que si es
paga a la família el
80%, els pares ja
portaran els nens a
l'escola... I sobretot
a les nenes."
Aquest salari té
alguna cosa a veure
amb la proposta de la
renda bàsica d'alguns
col·lectius
antiglobalització?
"No. La renda bàsica
és que tothom cobra,
faci el que faci. En
el cas del salari per
anar a l'escola, el
nen que faci campana
perd els calés! La
proposta de la renda bàsica
del moviment
antiglobalització
crec que no se l'han
pensat prou. (En
aquest punt fa uns càlculs
mentals sobre la
viabilitat.) Això
costaria uns 15
bilions de dòlars. El
producte interior brut
mundial són 40
bilions de dòlars.
S'haurien de posar
impostos, no se sap
ben bé a qui. Vés i
proposa als països de
la Unió Europea, a més
dels impostos que ja
es paguen, un 30-50%
addicional de la renda
per regalar-lo als països
pobres. Si són incapaços
de regalar el 0,7%, tu
creus que això és
una proposta viable?
No cal ni començar a
parlar-ne."
Fem un repàs a
altres propostes. Per
exemple, el
reconeixement del
deute ecològic.
Alguns països del
Tercer Món s'han
convertit en destí de
les deixalles del
Primer Món, o en font
il·limitada de matèries
primeres.
"Podem discutir-ho.
En un capítol del
llibre parlo del fet
que fa falta una
intervenció de
l'estat. El mercat
tendeix a
sobreexplotar els
recursos naturals. Una
solució és posar
impostos a les
empreses que exploten
per tal que prenguin
consciència del mal
ecològic que fan, però
per aquí no anirem
enlloc. Els països
pobres estan a les àrees
desèrtiques del món.
En termes ecològics
tots aquests països són
deficitaris. El Txad,
per exemple, no té ni
un sol arbre que
produeixi oxigen. A més
de ser el segon país
més pobre del món,
hauria de pagar als
Estats Units, ja que
has de recordar que
els americans són dels
que tenen més boscos..."
I el Brasil, Colòmbia...
"Però aquest no
són països molt
pobres!"
Però tenen grans
bosses de pobresa...
el Quart Món...
"La pobresa del món
és a l'Àfrica.
Actualment estic fent
un estudi de la
pobresa al món. (Ens
ensenya uns gràfics.)
A Àsia i a l'Amèrica
Llatina hi ha poca
pobresa ... comparant
amb l'Àfrica on la
pobresa és una cosa
espectacular. La
pobresa està
concentrada a l'Àfrica,
i va en augment; a la
resta del món cada
cop hi ha menys
pobres. Abans era l'Àsia
el continent més
pobre, i ara és Àfrica.
Pagant pel deute ecològic
potser arreglarem qüestions
mediambientals, que
sens dubte també són
importants, però no
el problema de la
pobresa..." |
|
La
pobresa del món és a l'Àfrica
|
|
A
la web del Banc Mundial pots
consultar "les 10 coses que
mai hauries imaginat del Banc
Mundial. La primera: "les
prioritats han canviat radicalment"
|
|
|
A
què atribueixes aquesta disminució
de la pobresa al món de què
parles?
"A països on fins als anys
setanta o vuitanta no hi havia
mercats, on hi havia una economia
comunista, marxista, tancada a les
forces exteriors, a la globalització
(parlo de la Xina i de l'Índia, de
Bangladesh, de Vietnam) gràcies a
la introducció dels mercats, el
preu de l'arròs va pujar, els
pagesos pobres van aconseguir més
diners. El primer que van fer va ser
treure als nens del treball. El
mercat va arreglar un problema que
no havia arreglat el govern. Indonèsia,
Malàisia, Tailàndia, tots aquests
països que concentraven la
totalitat de la pobresa al món
s'han obert a la globalització i la
pobresa ha disminuït en centenars
de milions de persones."
I a l'Àfrica per què no ha
passat, això?
"Hi ha molts problemes; la
guerra del Congo, que afecta sis països,
directa o indirectament, per exemple,
ha provocat la bossa més gran de
pobresa de tot el continent.
Recordes les inundacions, fa un any,
a Moçambic, amb la gent als taulats
esperant uns helicòpters que no
eren al país, sinó a la guerra del
Congo? A més hi ha les malalties
tropicals que no sabem curar com la
malària, també hi ha cada cop més
tuberculosi o sida,que no són
malalties tropicals, però que afecten
bàsicament l'Àfrica. Als països
rics no ens interessa el problema de
la sida; no l'hem curat, però l'hem
aturat. Al llibre també proposo
solucions, per exemple en lloc de
regalar diners als països pobres,
que normalment acaben robats, es
tractaria de fer un fons per comprar
vacunes; és una proposta que va fer
un grup d'investigadors nord-americans
per al desenvolupament; ara la
impulsen les Nacions Unides. La Unió
Europea ha donat cent milions de dòlars
per a aquest fons. El Bill Gates ha
donat dos-cents milions. És una
vergonya per als nostres líders polítics
que un sol senyor doni més que els
governs de tots els països europeus
junts. Aquí tens una idea de com
funciona el mercat. Si els demanem a
les empreses farmacèutiques que
investiguin gratis perquè ho diu el
govern... Els surt més a compte
inventar fàrmacs adreçats al món
ric, com el Viagra... Per tant, els
hem de dir: 'Els africans no us
compraran les vacunes, però ho
farem nosaltres amb aquest fons, i
les regalarem als africans.' Així
és com s'ajuda el Tercer Món. Fa
quaranta anys que regalem calés, i
els governs africans els roben tots.
Per tant, compte d'enviar diners, el
que hem de fer és ajudar-los, però
d'una manera intel·ligent, entenent
que al món hi ha lladres, no tothom
és tan bo com la Teresa de Calcuta.
Per tant, s'ha d'inundar l'Àfrica
de vacunes, i no de diners."
El mercat com a solució per al
desenvolupament, però regulat des
de l'estat?
"Sí, però d'una manera intel·ligent,
entenent com funciona el mercat i
utilitzant-lo. Una altra cosa és el
que ha fet el govern sud-africà;
els fàrmacs actuals contra la sida,
que no curen, però aturen el
desenvolupament de la malaltia,
valen 10.000 dòlars anuals per
persona. Això no es pot assumir a
Sud-àfrica, per tant, han pensat en
robar la fórmula i produir el que
en diuen fàrmacs genèrics, idèntics
però que no paguen drets de
propietat intel·lectual, i per tant
molt més barats. Això és una
solució a curt termini, però a
llarg termini, a les farmacèutiques
els deixarà d'interessar la
investigació contra la sida si no
els produeix beneficis. La
variabilitat del virus fa que potser
d'aquí a dos anys els fàrmacs
actuals ja no serveixin, així que
controles la malaltia ara, però per
al futur no hi haurà nous fàrmacs.
S'han de buscar solucions molt més
intel·ligents, pensant en com
funciona el món, que funciona com
funciona, no com t'agradaria que
funcionés... Hi haurà gent que
robarà els fàrmacs als seus
conciutadans i els vendrà a Nova
York. Això resumeix el que explico
al llibre. No n'hi ha prou de ser
solidari, s'ha de pensar molt bé la
forma de ser-ho. Moltes accions
solidàries són absolutament
perjudicials."
Solidaritat,
però ben entesa
|
|
Xavier
Sala va dedicar el seu últim
llibre als de 3xl.net.
|
|
|
Com
ara l'abolició del deute extern?
"És cert que amb la situació
de l'Àfrica tenim un problema gravíssim,
però aquesta no és la solució. El
deute extern és un símptoma, no un
problema. I tampoc no estem parlant
de grans quantitats, el que passa és
que com que la renda és tan baixa
en aquests països, no el poden
pagar. I a més no paguen interessos
des de fa anys. Volen que perdonem?
Doncs va, perdonem. A més, quan els
perdones el deute, normalment no fan
el que s'han compromès a fer. A Nigèria,
l'any passat se'ls va perdonar el
deute, perquè no podien construir
un hospital per a malalts de sida.
Saps què va fer el president? Va
construir un estadi de futbol, quan
ja en tenia un a Lagos, per poder
fer la final de la Copa de l'Àfrica.
Cent milions de dòlars. Uganda:
igual, es perdona el deute i el
president es compra un avió
presidencial. Ja els hem perdonat el
deute quinze vegades, i no soluciona
res, d'aquí a quinze dies tornaran
a estar endeutats. Per què aquesta
gent no creen empreses, per què no
treballen? La solució no és
perdonar el deute, sinó augmentar
la capacitat de pagar. Jo no estic
en contra de perdonar, sinó en
contra de creure que això és la
solució."
Recomana als lectors de 3xl.net
el teu llibre...
"Ara a algunes escoles
s'estudia economia, cosa que no
passava quan jo estudiava.
L'economia ens afecta a tots...
després, entrar al mercat
laboral... Els joves són molt
solidaris, els catalans som els que
més donem quan hi ha una catàstrofe,
com la de l'huracà Mitch...
I crec que és molt important que
s'entengui la manera de fer-ho bé.
S'ha de ser solidari, però ser-ho bé!" |
|
|
|
|
| | |
|
