L'Ecotaxa Balear

            Tots els economistes sabem i estem d'acord que hi ha casos quan, si es deixen actuar lliurement els mercats, es tendeix a la sobreexplotació de recursos congestionables. Aquest és el cas, per exemple dels peixos, els animals, els arbres i altres recursos naturals. Quan passa això, és desitjable que hi intervingui el govern amb l'objectiu de limitar aquesta sobreexplotació. La pregunta és: ¿quin tipus d'intervenció ha de fer el govern? Doncs hi ha tres grans possibles línies d'actuació: la regulació, les inversions públiques ecològiques i els impostos sobre activitats nocives. L'ecotaxa, doncs, pot ser una manera de recaptar diners per a finançar més despesa pública ecològica i pot ser una manera d'encarir activitats nocives. Crec que és en aquest marc que cal analitzar la desitjabilitat de l'ecotaxa balear.

            En la mesura que l'ecotaxa s'ha posat per a poder finançar una despesa pública encaminada a protegir el medi ambient, es podria pensar que és una cosa bona. La pregunta, però, és si aquesta és la millor manera de finançar-ho. Com és lògic, un impost sobre la pernoctació que encareix el preu dels llits d'hotel farà baixar la demanda turística i existeix la possibilitat que això faci molt de mal al sector turístic (tot i que, de moment, un impost d'un euro diari no sembla que pugui tenir massa nociu sobre la demanda; i dic, de moment, perquè, amb els anys, la fam recaptatòria del govern farà que aquest impost vagi pujant progressivament, tal i com ho han fet tots els altres impostos de la vida). Cal no oblidar que el turisme és un sector fonamental per a l'economia de les illes balears. Per tant, no sembla que l'ecotaxa sigui la millor manera de recaptar diners.

El més irònic es que les Illes tenen un dèficit fiscal molt important amb el govern espanyol (és a dir, els traballadors i les empreses balears paguen en concepte d'impostos a Madrid molt més del que reben a canvi). És a dir, l'activitat econòmica de les Illes genera suficients recursos fiscals com per finançar la despesa de protecció ecològica. El què passa és que aquests recursos se'n van a Madrid i mai no tornen a les illes. I no tornen perquè al govern central, que en teoría hauria de preocupar-se tant de la sostenibilitat ecològica de les Illes com els propis illencs, resulta que no li interessa el tema i prefereix gastar-se els diners en subsidiar altres zones de l'estat. En no poder gaudir de suficients diners, el govern balear s'ha vist obligat a posar aquest impost sobre la pernoctació, una taxa que com he dit, pot perjudicar notòriament l'economia de les Illes.

            Per altra banda, en la mesura que l'impost busca reduir activitats nocives pel medi ambient, també es podria pensar que és un impost desitjable. La pregunta, però, és si ho aconseguirà. És a dir, la simple reducció del nombre de turistes que resultarà de l'encariment de les pernoctacions, millorarà de veres el medi ambient a les illes? Jo crec que no. És més, si el problema realment important és que hi ha massa turistes, no seria millor limitar el nombre total de llits i deixar que els preus siguin els de mercat? 

            Vist això, molt em temo que l'ecotaxa no tingui res a veure amb el medi ambient. Més aviat em dóna la impressió que aquesta és una manera que ha trobat el govern balear, estrangulat pel dèficit fiscal, de recaptar més impostos: si un vesteix el nou impost de 'taxa ecològica', trobarà menys rebuig i més acceptació popular i política. Com tants altres cops a la vida, els polítics i els governants maquillen la seva insaciable voracitat fiscal tot pintant el nou impost de "taxa ecològica desitjable". En realitat, però, no és ni ecològica ni desitjable sino que és una pura operació de màrketing.