NON STOP
 

SALA I MARTÍN
 

Marçal Sintes
 

X avier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 1963) recollia dimecres el premi Rei Joan Carles d'economia, que s'afegeix a la muntanya de guardons que ha rebut. Malgrat ser un dels economistes més citats del món, a Catalunya a Sala i Martín encara no se'l reconeix com mereixeria, ja que la majoria dels que manen o remenen les cireres o rebutgen les seves tesis o bé no gosen aplaudir-les obertament. El problema és que continuen dominant les doctrines econòmiques keynesianes o, directament, postmarxistes, que no són de cap manera les que defensa Sala i Martín (per conèixer-les, els recomano el seu Economia liberal per a no economistes i no liberals, Pòrtic-Dèria Editors). En aquest context, el catedràtic de la Universitat de Columbia té dificultats perquè no se l'exclogui del debat d'una manotada, tot retraient-li el seu liberalisme o, per què no, el seu gust per les americanes i corbates cridaneres. Aquest no voler escoltar de molts i també l'antiamericanisme patològic de bastants em consta que l'han arribat a desesperar. Obsessionat per les desigualtats en el desenvolupament mundial i especialment de l'Àfrica subsahariana, Sala i Martín ha fundat recentment una ONG, Umbele, a la qual destinarà íntegrament els 72.000 euros del premi que acaben d'atorgar-li a Madrid.