En un article publicat el día 06/08/04, els meus bons amics del col.leciu J. B. Boix critiquen la meva proposta d’apujar (i no abaixar) els peatges quan hi ha congestió a les autopistes. Diuen que la llei de la demanda no és una llei de la física i que les pujades de preus no sempre afecten el comportament del consumidor. Suposo que ells no deuen agafar l’autopista del vallès, col.lapsada diàriament amb gent que intenta estalviar-se els peatges dels túnels de Vallvidrera...

Per altra banda, la proposta del Col.lectiu és que “si la caravana no circula a més de 60 km/h, es tanquin automàticament els accessos a fi d'evitar la congestió”. Imaginin vostès la còmica imatge de Catalunya un diumenge a la tarda: les autopistes circulant a 60 per hora... i cues kilomètriques de cotxes aturats a les portes d’accés, tot esperant que algun buròcrata il.luminat decideixi apujar les barreres! Què passa, que les úniques cues que importen són les de les autopistes i no pas les de les carreteres nacionals, comarcals o locals que hi dónen accés? Realment creien els bons amics del col.lectiu que aquesta era una solució?... O és que, quan escrivien l’article, estaven tan preocupats per despotricar contra les concessionàries que no van parar-se a pensar el que estaven proposant?

És cert: les lleis de l’economia no són ciències exactes. Però sí que serveixen per a no fer anàlisis improvisades que, de vegades, fan escapar el riure per sota el nas.