TORRE DE GUAITA
 

L'ECONOMIA CATALANA
ESTÀ GROGUI
 

Col·lectiu J.B. Boix
 

D urant molts anys ens havíem cansat de repetir que l'economia catalana perdia pistonada d'una manera alarmant. Però els nostres articles i el llibre Sis milions d'innocents eren un diagnòstic que incomodava els poders fàctics i, per tant, predicàvem en desert. Ara ens complau de veure com la mateixa Cambra de Comerç que havíem denunciat com un dels culpables per acció, per omissió o per silenci de moltes de les mancances que patim, s'ha sumat a la protesta, entre d'altres raons, perquè ja no es pot negar per més temps l'evidència. Serà too late and too little però benvinguda sigui la rectificació que s'inscriu en la línia que van seguir els col·legis professionals i d'altres entitats durant els últims mesos del mandat Pujol. En tot cas, ara ja reconeixem tots -el conseller Castells, el primer- que l'economia catalana està grogui i que necessita un compte de protecció a fi d'evitar el KO. Cal exigir, doncs, a Madrid no que compti fins a deu, sinó que pari totes les inverions noves a la resta de l'Estat i es concentri exclusivament a compensar l'escandalós dèficit d'infraestructures de Catalunya. Què vol dir que Zapatero prometi a Ibarra l'autovia urgent Mèrida-Trujillo quan aquí tenim l'única carretera nacional que no és autovia encara i no es pot circular per la B-30 a causa de la congestió? I, si no, que diguin clarament que el que volen és matar la gallina dels ous d'or.
Tornem, doncs, al tema recurrent de les autopistes i, per segona vegada, hem de discrepar del nostre respectat, admirat i benvolgut amic Xavier Sala-i-Martin, que ha tornat a defensar els peatges en un article a La Vanguardia ara fa tres setmanes. En aquesta ocasió ho fa basant-se en la llei de la demanda -que diu que la quantitat demandada d'un producte o d'un servei es redueix quan se n'apuja el preu- per propugnar que quan es congestionin les autopistes, s'apugin les tarifes a fi d'induir els ciutadans a circular en hores diferents. Invoca, per tant, una llei econòmica per dir-li a la Generalitat com s'ha de regular no la concessió administrativa, sinó el trànsit. A part que l'economia, sense pertànyer també a les ciències ocultes, no és com la física o les ciències exactes, que sí que tenen lleis immutables, fa talment l'efecte que el prestigiós professor hagi caigut al parany de la concessionària que intenta barrejar els arguments i convertir l'abús del seu privilegi en un problema de circulació com si fos una carretera estatal i gratuïta. I no és el cas, perquè del que es tracta és de garantir que si no es dóna el servei pactat, no es cobri la tarifa i, pel que fa a la circulació del trànsit, que si la caravana no circula a més de 60 km/h, es tanquin automàticament els accessos a fi d'evitar la congestió. La llei que sí que és exacta és la que mesura en quilòmetres de cua l'efecte de cada frenada-parada-pagament i arrencada de qualsevol vehicle a la cabina insadollable de la recaptació. Oi que se sancionen les elèctriques pels talls de llum i, a més, se'ls fan pagar indemnitzacions? Doncs igual s'hauria de fer amb les concessionàries que deixen entrar vehicles a una ratera embussada. A part que apujar les tarifes d'hora punta permetria només sortir de cap de setmana els rics. (Intentarem que continuï.)