Gràcies, senyor Duran i Lleida, per les seves mostres de respecte i per la seva nota clarificadora. El respecte és mutu.

Lamentablement no entenc la diferència entre el que vostè diu i el que jo dic que voste diu que és, amb altres paraules però essencialment, que un argument a favor de la constitució és que “podrem tenir més diners europeus”.  

Crec que la seva carta ajuda a aclarir exactament què volia dir...tot i que la clarificació, en essència, diu que el meu text era correct. O potser el que passa és que no he sabut llegir be la seva carta.

Es clar que potser vostè va escriure la carta, no per la primera part (on m'intenta rebatre a mi) sino per la segona (on parla de Maragall i el Carmel). Jo ja fa temps que critico el govern tripartit per donar SEMPRE les culpes als demés, fins i tot quan ells mateixos han estat responsables de coses mal fetes. En aquest sentit, el fet que vostè aprofiti per mencionar Maragall i el tema del Carmel quan no venia al cas (estem parlant del Referèndum de la Constitució Europea i no del Carmel), em sembla igualment desencertat. I potser és aquest joc d'acusacions i contra-acusacions constants, de declaracions i contradeclaracions i de picabaralles interminables en mig d'un mar de incompetència generalitzada que no soluciona els problemes reals que tenim els ciutadans, el que m'entristeix i el que em fa veure amb profund escepticisme a tota la classe política del nostre país. I és, en part, aquest desencís el que surt reflectit al meu article que vostè critica.

Cordialment

Xavier Sala-i-Martin

Nova York, 19 de Febrer del 2005