Una Classificació dels Governs dEspanya
Està a punt dacabar la legislatura i és un bon moment per a fer balanç de com ha anat leconomia des que José Maria Aznar va agafar les regnes dEspanya. Un dels aspectes positius de fer anàlisis econòmiques (en lloc de socials o polítics), és que molts aspectes de leconomia es poden mesurar. Els polítics, doncs, no ens poden enganyar tot dient que les coses van bé si, en realitat, no van bé.
Una manera senzilla de mesurar lestat de la macroeconomia sanomena lÍndex de Misèria (creat pel professor nord-americà de Yale, Arthur Okun). LÍndex de Misèria és la suma de la taxa datur i la taxa dinflació. A líndex original, hi ha gent que hi afegeix una mesura de les expectatives dinflació (com és ara els tipus dinterès a llarg termini) i hi resta la taxa de creixement.
Un dels problemes daquest índex de misèria és que no té en compte que un govern pot haver heretat una situació anormalment bona o dolenta. Per exemple, un govern que deixa una taxa datur del 10% podria ser considerar un èxit si la taxa heretada era del 20%, però seria un fracàs si la taxa anterior era de 4%. Una solució és restar latur mig que hi ha hagut durant els anys del govern Aznar, menys latur que hi havia el darrer any socialista. Es pot fer una cosa similar amb la inflació i els tipus dinterès a llarg termini. Si se sumen aquests tres components i shi resta la taxa de creixement del PIB, sobté una mesura del que es podria anomenar el "canvi en lÍndex de Misèria".
Naturalment, hi ha altres aspectes importants de leconomia que no queden reflectits en líndex de misèria (els dèficits fiscal i exterior o la desigualtat de la renda en serien exemples). Ara bé, si un vol evitar ser acusat dafavorir o perjudicar intencionadament determinats partits polítics, el millor és utilitzar mesures àmpliament acceptades, i això és el què he decidit fer aquí.
Després de fer tots els càlculs, (les dades es poden trobar a linternet a www.columbia.edu/%7exs23) sobté que, durant la legislatura dAznar, líndex de misèria sha reduït en un 11%. Es pot dir, doncs, que "Espanya va millor". La pregunta és, però, si això és molt o és poc. Per a avaluar "quant millor va Espanya", es podria comparar la situació actual amb la danteriors legislatures. I amb aquest objectiu, he repetit els càlculs per a tots els governs de Suárez (entre juny del 77 i gener del 81), de Calvo Sotelo (febrer del 81 a octubre del 82), i de cadascuna de les quatre legislatures socialistes que es van succeir entre octubre del 82 i març del 96, tot ignorant els canvis ministerials i concentrant-me ens els períodes legislatius.
La "millor" de les legislatures pre-Aznar és la primera de González (octubre 82 a juny 86) amb una reducció en líndex de misèria del 5,2%. Els següents classificats en el ranking serien les tercera i segona legislatures socialistes amb una reducció dun 3,5 i 3% respectivament. Seguiria Calvo Sotelo amb un augment de la misèria del 2,5%, i tancarien la classificació la darrera legislatura socialista amb un augment del 5,2% i la de Suárez amb un augment del 5,3%. Veiem, doncs, que en cap legislatura anterior es va aconseguir de reduir la misèria en més del 5,2% i que en alguns casos fins i tot va augmentar en més dun 5%. La reducció de l11% experimentada durant els darrers quatre anys representa, doncs, un èxit econòmic sense precedents a la història recent dEspanya.
És interessant de veure que la situació durant lèpoca Aznar ha millorat en tots quatre fronts. Per exemple, Aznar és el líder, de llarg, en reducció de latur (que va caure en més de 5,5% durant la legislatura) i en reducció en els tipus dinterès (de més del 5%), però també és el segon en termes de creixement econòmic (la guanyadora en aquest terreny és la segona legislatura de González, del juny del 86 a loctubre del 89) i la inflació, que ja era baixa, sha reduït en més dun 1%.
Aquest comportament econòmic uniformement bo durant el període Aznar contrasta amb les descompensacions existents durant els diferents governs socialistes. Per exemple, durant la primer legislatura de González la inflació va caure en un 4,5%. Aquest èxit en el terreny monetari es va veure contrarestat per un fracàs absolut en el camp de latur (que va passar de 14% a 20%). La descompensació és tan gran que, si decidim ignorar els aspectes monetaris (aspectes que, més o menys, estaven en mans del Banco de España, i no pas de lexecutiu), el primer govern socialista estaria gairebé empatat amb el de Suárez per a lobtenció del títol honorífic de "Pitjor Actuació Econòmica del Postfranquisme" (em pregunto si algú que conec va ser ministre daquell govern tan sensacional). A laltre extrem, la segona legislatura socialista, que va tenir un gran èxit en el terreny del creixement i la reducció de latur, va ser un fracàs a lhora de controlar els tipus dinterès i, en menor mesura, la inflació.
Sem podria criticar, amb certa raó, que les polítiques del govern es reflecteixen a leconomia amb un retard dentre 6 i 18 mesos. És a dir, es podria dir que part de la bonança econòmica actual shauria datribuir al darrer govern socialista. Tenint en compte aquesta possibilitat, he refet tots els càlculs, tot suposant que les polítiques tarden un any a ser efectives. És interessant de veure que la classificació final no canvia en absolut. Les magnituds varien una miqueta (la reducció de la misèria durant la legislatura Aznar és del 10% en lloc de l11%, degut al fet que, efectivament, part dels seus guanys sels emporta la darrera legislatura socialista), però les coses canvien poc.
Alguns polítics argumentaran que leconomia va bé o malament per raons que no tenen res a veure amb el govern (la conjuntura internacional i el progrés tecnològic, dirien, són molt més importants que no pas el govern). Daltres diran que tot ve determinat per lactuació de lexecutiu. La veritat, segurament, és que uns i daltres tenen una part de raó. Ara bé, les dades són les que són. I, amb les dades a la ma, sha de reconèixer que, durant la darrera legislatura, la situació econòmica espanyola ha millorat com no ho havia fet mai.
Legislatura | Atur Mig (menys atur del darrer any de la legislatura anterior) (1) |
Inflacio Mitja (menys inflacio del darrer any de la
legislatura anterior) (2) |
Tipus Interes (menys tipus del final del periode anterior) (3) |
Creixement del PIB (menys 2,4% de taxa de llarg termini)
(4) |
Index de Miseria
(1+2+3-4) |
Classificacio
|
Index de Miseria suposant un any de retard en les politiques |
Suarez (juny 77 - gener 81) |
+3,7% | -4,5% | +4,5% | -1,6% | 5,3% | 7e | +4,7% |
Calvo Sotelo (gener 81 - octubre 82) |
+1,8% | -0.2% | -0.5% | -1,4% | 2,5% | 5e | -0,2% |
Gonzalez 1 (octubre 82 - juny 86) |
+4,5% | -5,2% | -4,5% | -0,2% | -5,2% | 2on | -5,0% |
Gonzalez 2 (juny 86 - Octubre 89) |
+0,1% | -2,8% | +2,3% | +2,6% | -3,0% | 4rt | -0,7% |
Gonzalez 3 (octubre 89 - juny 93) |
-0,7% | -1,2% | -2,7% | -1,1% | -3,5% | 3er | -2,3% |
Gonzalez 4 (juny 93 - març 96) |
-0,2% | -0.3% | +5,6% | -0,1% | +5,2% | 6e | +1,9% |
Aznar (març 96 - març 2000) |
-3,2% | -1,2% | -5,5% | +1,1% | -11,0% | 1er | -9,8% |
Xavier Sala-i-Martín és Catedràtic de Columbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra
© Xavier Sala-i-Martín, 2000.