Diàleg![[Següent]](bombi_files/davant2.gif){kind=small}
| Diàleg |
|
Quin mes d'abril més agitat a les borses d'arreu del món! I això que diuen
que el pitjor mes per a invertir a borsa és el novembre. És clar que també diuen que
són perillosos els mesos de gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost,
setembre, octubre i desembre. El ciutadà del carrer que, enlluernat pels guanys a borsa
dels seus amics, va decidir posar uns estalvis en un fons d'inversió, ara viu amb l'ai al
cor cada cop que, arrossegades per Wall Street, les borses de tot el món s'assemblen més
al Dragon Khan que no pas a mercats on es compren i venen participacions d'empreses.
I per acabar-ho d'adobar, els experts i tertulians no paren de dir-nos que els mercats de
valors viuen en una bombolla financera, fruit de l'especulació irracional. Aquesta
expressió es fa servir per a indicar que els preus de les accions de la borsa estan per
sobre del valor que seria correcte (és a dir, estan sobrevalorats). Igual que les
bombolles de sabó que fan els nens tot bufant una palleta i que exploten sobtadament,
arribarà un dia, expliquen, que la bombolla financera esclatarà. És a dir, els preus
faran una davallada sorpresa que arruïnarà tots els inversors que encara no hagin posat
els diners en un lloc segur com el Banc de Sabadell (que, per cert, també ha anunciat que
surt a borsa). Els més agosarats fins i tot quantifiquen la magnitud de la
sobrevaloració: la borsa, diuen, ha de baixar un 60%! Jo em quedo diàriament meravellat
de la capacitat il·limitada de fer profecies fallides i després trobar explicacions de
per què han fallat, perquè ja fa set anys que estan amb la història que la bombolla
està a punt de petar i això no passa mai. I quan algun dia la borsa baixa (i, de tant en
tant, totes les borses baixen, encara que no hi hagi bombolles especulatives), aleshores
surten com cargols quan plou per indicar-nos que tenien raó, encara que la borsa es
recuperi l'endemà.
Un gran professor meu, en Robert Solow, deia que els economistes intel·ligents no parlen
mai de la borsa. I no ho deia pel fet que, quan un parla massa, acaba dient bajanades. Ho
deia perquè, a diferència dels bruixots i dels llançadors de cartes del Tarot, la feina
dels economistes no és la de predir el futur. Que em perdoni l'estimat professor si no
segueixo el seu consell, ja que avui he decidit escriure sobre la borsa.
Abans de res, permeti'm el lector una petita confessió personal: no tinc ni idea si la
borsa pujarà, baixarà o si està sobrevalorada. De fet, permeti'm també una humil
confessió professional: no hi ha cap economista que ho sàpiga. Estigui ben segur el
lector que, si algú arribés a saber amb antelació que la borsa pujaria, aquesta persona
no sortiria per la ràdio donant consells gratuïts sinó que hi invertiria tots els seus
diners en silenci.
Però, si els economistes no ho sabem, d'on ha sortit la creença àmpliament acceptada
que les borses estan sobrevalorades? D'on ha sortit el mite de la bombolla? L'explicació
es pot trobar a les escoles de negocis i les facultats d'empresa, on s'ensenya que, qui
compra o crea una empresa, paga un preu que espera recuperar amb els beneficis que aquesta
li donarà mentre en sigui el propietari, més el preu que espera cobrar quan se la
vengui. El client que li compri l'empresa, per la seva banda, també pagarà un preu que
esperarà recuperar amb els beneficis que donarà l'empresa a partir d'aquell moment, més
el preu a què ell esperarà vendre-la en un futur encara més llunyà, i així
successivament. Per tant, el valor correcte d'una empresa és la suma de tots els
beneficis que aquesta donarà en el futur. I aquest valor ha de ser equivalent al que val
tot el capital que l'empresa té. Si la cotització en borsa de l'empresa és superior al
valor del capital, aleshores, diuen els experts, l'empresa està sobrevalorada (el preu de
mercat és superior al preu correcte) i qui la compra no ho fa pels dividends,
sinó per especular. La bombolla està servida.
No cal ser molt llest per a veure que el càlcul del valor correcte és difícil o
impossible, ja que un ha de ser capaç d'estimar els beneficis futurs d'aquesta empresa (i
aquí un llançador de cartes de tarot és de més ajut que un economista). I noti el
lector que, com que el que compta són els beneficis futurs, és perfectament factible que
una empresa nova que, avui dia, encara no dóna beneficis, tingui un valor a borsa de
milers de milions de pessetes, si la gent espera que donarà molts dividends el dia de
demà (entre parèntesis, això mostra que aquell argument, sovint utilitzat pels experts,
que diu: "Com pot ser que una empresa d'Internet que encara no ha donat mai dividends
es cotitzi tant?", és totalment fal·laciós).
Més important encara, per a saber si una empresa està sobrevalorada, hem de saber el
valor del seu capital actual. I no només el valor del seu capital físic (edificis,
maquinària, o instal·lacions), sinó que també hem de saber calcular el valor del
capital intangible, com és ara el de la propietat intel·lectual de les noves idees, el
valor de la marca, o el capital humà dels directius. I això no hi ha ningú al món que
ho sàpiga fer, especialment pel que fa a les empreses que tracten amb unes noves
tecnologies que canvien a una velocitat esfereïdora i que encara no entenem del tot.
Els mercats no poden predir amb gaire precisió quins seran els beneficis que donaran les
empreses en el futur, sobretot les de la nova tecnologia. I això explica per què,
darrerament, les borses d'arreu del món pugen i baixen amb més virulència que mai: les
empreses tecnològiques són cada cop més importants. Però també suggereix que no tenim
ni idea del valor correcte que aquestes empreses han de tenir i, per tant, ningú
no pot dir, sense que se li escapi el riure per sota el nas, si la borsa ha de pujar o
baixar un 60%. És a dir, no hi ha cap economista seriós que pugui demostrar si això de
la bombolla és una realitat financera o, com el Ieti, és un mite basat en la
imaginació.
I per a acabar, un consell: quan trobi algú que diu que hi entén, surti corrents.
Xavier Sala-i-Martín. Catedràtic d'economia de la Universitat de Colúmbia i
professor visitant de la UPF
 |
