El cine en català

El dia 4 apareixia l'article Teòrica sobre el cine en català, l'autor del qual és el meu admirat Xavier Sala Martín. Com sempre, la seva lectura ha resultat estimulant, i la seva argumentació, una lliçó de consistència i pensament perfectament estructurat. Però, segons la meva manera de veure-ho, li ha faltat acostar-se una mica més al que són les lleis que cada país introdueix en el mercat. Actualment cap companyia s'estranya del fet que si vol vendre, per exemple, conserves a França, haurà d'etiquetar els seus productes en francès, i al Regne Unit en anglès, i no per això sol.licitarà al Govern de França o del Regne Unit que el cost de l'etiquetatge en la seva llengua vagi a càrrec de l'Estat. Això és una qüestió de cost. Si el cost d'etiquetar en un altre idioma no pot ser suportat per les vendes que s'efectuïn en aquell país, l'empresari optarà per no acudir a aquest mercat. Així, no sembla forassenyat comparar l'assumpte de l'etiquetatge amb el doblatge de les pel.lícules, ja que una pel.lícula en si és un embolcall. Un altre assumpte és que Catalunya no ofereixi mercat suficient perquè les empreses productores costegin en la seva totalitat el doblatge de les pel.lícules, i aquí és on s'ha de ser hàbil i estudiar-ho. Aplicant rigorosament els cànons exposats per Xavier Sala, ¿quina quantitat estarien disposades a pagar per accedir al nostre mercat? Si és la totalitat del cost, excel.lent; si n'és una part, subvencionem a través del Govern la resta, i si és zero, no ens hem de preocupar, si no els deixem exhibir segur que a alguna li acabarà interessant el nostre mercat i obrirà la porta perquè totes acabin doblant els seus films i obtenir així els seus beneficis.

Albert Compte. Castelldefels.

El Periódico, 9 de Febrer, 1999.