El benvolgut senyor Director General, Pere Torres, ha escrit una carta que és ben representativa del pensament ecologista i que no fa més que mostrar, un cop més, el què ja deia al meu article de El Periódico: el moviment ecologista IGNORA SISTEMÀTICAMENT LES DADES QUE NO ELS INTERESSA.

Realment creu el senyor Director General que a 17.000 científics se'ls va passar per alt l'article de la Revista Nature?

M’explico.

Les mesures de l'escalfament de la terra que provenen de satèl·lits de la NASA mostraven que, entre el 1979 (que és quan s'obtenen les primeres dades de satèl·lit) i el 1998 la terra es va refredar a un ritme d'aproximadament uns 0.08 graus per dècada.

A la prestigiosa revista Nature del 14 d'Agost del 1998, els científics Frank J. Wentz i Matthias Schabel publiquen un article on argumenten que les mesures dels satèl·lits poden estar esbiaixades per causa del progressiu apropament dels satèl·lits a la terra (efecte anomenat caiguda orbital o "orbital decai"). Les estimacions d'aquests dos científics mostren que el biaix pot ser gran i que no es pot rebutjar la hipòtesi que la terra s'estigui escalfant a un ritme de 0.07 graus per dècada. Aquest és l'article que menciona el senyor Torres al seu missatge a El Periódico. El moviment ecologista es pren aquest article com aigua caiguda del cel.

Malauradament per al senyor Torres, la història no s'acaba aquí. Al mateix número de la mateixa revista del 14 d'Agost, el Doctor Dian J. Gaffen, del National Ocean and Atmospheric Administration dels Estats Units mostra que les estimacions del Wentz i Schabel no són estadísticament significatives (curiosament, el senyor Torres no menciona aquest article, tot i que també el deu haver llegit ja que, com he dit, apareix al mateix número de la revista que ell menciona!)

Però la discussió tampoc s'acaba aquí. Els científics de la NASA Roy Spencer i John Cristy, després d'acceptar les crítiques van re-calcular les seves mesures tot tenint en compte l'efecte de caiguda orbital. La conclusió a la què van arribar és que, un corregit l'error, la temperatura de la terra ha caigut entre 0.01 i 0.02 graus per dècada. Aquesta conclusió coincideix, grau per grau, any per any, amb les medicions dels globus sonda (que també menciono al meu article i que, curiosament, el senyor Torres ignora ja que els globus sonda no estan subjectes a la crítica de la caiguda orbital).

Si el senyor Torres hagués llegit el meu article amb cura, hagués vist que AQUESTA ÉS EXACTAMENT LA DADA QUE JO DONO: REFREDAMENT D’ENTRE 0.01 I 0.02 GRAUS!!! És a dir, els números que jo vaig donar al meu article de El Periódico JA INCORPORAVEN les correccions suggerides per l'article de Nature que el senyor Torres m'acusa d'haver llegit.

Per tant, senyor Torres, abans d'acusar ningú d'ignorant per no haver llegit el famós article de Nature, hagués fet bé d'informar-se una mica millor. El fet que a tants científics nord-americans se'ls passi per alt un article publicat a una revista científica nord-americana que ha trobat un buròcrata de la Generalitat de Catalunya, hauria de posar en alerta al tal buròcrata de que potser no té la història completa.

Aquest episodi reflecteix bastant bé la metodologia científica del moviment ecologista: ignora sistemàticament les dades i els estudis que no els interessa.

Dos comentaris més.

Primer, encara que el senyor Torres tingués raó i la terra s'estigués escalfant a un ritme de 0.02 graus per dècada, aquest escalfament està MOLT LLUNY de l'escalfament que prediuen els models que utilitzen els ecologistes de les Nacions Unides (que és de 0.07 graus per dècada). I aquest, i no cap altre, és el missatge que dono al meu article de El Periódico. Les prediccions dels models teòrics que s’utilitzen per alarmar la situació NO ES VEUEN RECOLZADES PER LES OBSERVACIONS que tenim de la temperatura de la terra.