La darrera idea del conseller Farreres és que els aturats que actualment no cobren el
subsidi d'atur passin a realitzar "treballs socials" tot cobrant un 75% del
salari mínim (unes 51.000 pessetes al mes). Aquesta feina la tindran a perpetuïtat. El
conseller ha poposat aquesta idea com a "motiu per a la reflexió".
Aquí va la meva reflexió.
Com que el conseller no diu ben bé què és això de "treball social", hi ha
dues possibilitats: que sigui una feina útil o que sigui totalment inútil.
Si el treball social es inútil, aleshores la proposta no és més que
una perpetuació camuflada dels subsidis d'atur. I això perpetuarà l'atur. O pitjor
encara, els nous "treballadors socials"sabran que la feina que estan fent és
inútil i se sentiran pitjor que si se'ls dóna el tradicional subsidi d'atur a canvi de
no fer res. L'extensió del subsidi a perpetuïtat tindrà, a més, conseqüències
fiscals: imaginem que la meitat dels aturats que actualment no cobren subsidi decideixen
acollir-se a la nova normativa i passen a ser "treballadors" socials. A 14
pagues anuals, cada nou lloc de "treball" costarà unes 700.000 pessetes anuals
la qual cosa representarà un cost total de 350.000 milions de pessetes. Si dividim per 6
milions, veurem que el cost total per cada família catalana (de 4 persones) és de
230.000 pessetes a l'any. Una bojeria.
Si, per contra, el treball social és útil, aleshores la proposta no
és més que una reducció del salari mínim aplicable només als aturats per a que facin
una feina que no volen fer, finançada amb impostos. I jo em pregunto: que passarà amb la
gent que actualment està fent aquesta feina útil? passarà a cobrar el 75% del salari
mínim? o hi haurà dos tipus de salaris per a una mateixa feina: el dels que prèviament
s'han declarat aturats i el dels que no?. Això em porta a pensar que el conseller
Farreres creu que el problema de l'atur és que el salari mínim és massa alt i per això
proposa rebaixar-lo, encara que sigui de manera camuflada. És a dir, si realment el
conseller creu que rebaixant el salari mínim en un 25% hi haurà mig milió d'aturats que
preferiran treballar (en una feina que no és la seva, però que és "social"),
aleshores seria molt més senzill rebaixar-lo i que aquesta gent treballés a la feina que
més els plau. El resultat seria el mateix...i ens estalviariem els impostos. Un cop dit
això, em temo que rebaixar el salari mínim no seria "socialment acceptable" ja
que nosaltres, com a societat, no volem que la gent treballi per tan pocs diners (em
sembla que aquesta és la raó per la que hi ha salaris mínims). Però aleshores ens hem
de preguntar si la Generalitat no ha d'estar subjecta aquests mínims socials.
El problema de l'atur no se soluciona posant els llicenciats en ciències físiques a
treballar de jardiners dels Ferrocarrils de la Generalitat amb un salari per sota del
salari mínim. A mi em sembla que aquesta proposta és anàloga a la política portada a
terme en temps de Franco de crear "astilleros" i altres feines irrellevants
finançades amb impostos. A la llarga tindrem un exèrcit de "jardiners de la
generalitat" que representarà un greu problema fiscal (com ho van ser en el seu dia
els astilleros) i això costarà d'arreglar. És clar que aleshores, el conseller
d'economia ja no serà el senyor Farreres.
Xavier Sala-i-Martín, Catedràtic de Columbia University i Professor Visitant de la Universitat Pompeu Fabra
© Xavier Sala-i-Martin