|
L'ARTICLE DEL DIA
Xavier Sala Martín
Catedràtic de la Universitat de Columbia i
professor de la UPF.
¿Es sempre
dolenta la inflació?
|
Quan pugen els preus no sempre som davant d'una
mala notícia, perquè pot ser només reflex que el mercat funciona bé i que estem venent
més, i creant més ocupació i més riquesa |
Durant els darrers mesos, cada cop que es publiquen les dades de preus a Catalunya i a
Espanya observem que la inflació catalana està per sobre de l'espanyola i que aquesta,
al seu torn, està per sobre de la mitjana europea. Durant els dies que segueixen a la
publicació de les dades, apareixen dotzenes d'articles de comentaristes experts tot
explicant que això és senyal que l'economia espanyola no va bé i que la catalana
encara va pitjor, ja que reflecteix la pèrdua de competitivitat de Catalunya en
relació amb Espanya i d'Espanya respecte d'Europa. Els més agosarats fins i tot acusen
els governs respectius d'incompetents i demanen explicacions i responsabilitats
polítiques. La radicalitat de llurs exigències només és comparable a la feblesa de
llur argumentació. M'explico.
La inflació diferencial (per exemple la diferència entre Catalunya i Espanya) mostra
els moviments de preus relatius (el preu dels productes catalans relatiu al preu dels
productes espanyols). A aquests preus relatius els economistes hi donem un nom: "Tipus
de canvi real". Quan dues economies tenen la mateixa moneda, el tipus de canvi
real només pot canviar a través de la inflació diferencial.
Tots sabem que en una economia de mercat que funcioni, els preus relatius canvien (i
és bo que ho facin) quan les ofertes i les demandes dels productes del país canvien. Els
augments de preus relatius poden venir causats per augments de la demanda o per reduccions
de l'oferta. Es a dir, si Catalunya ven un producte que, de sobte, tothom vol comprar, el
preu d'aquest producte pujarà. Per exemple, si, de sobte, tothom vol venir a Catalunya
per gaudir d'una oferta turística molt millorada, els hotels i els restaurants estaran
plens de gom a gom, cosa que comportarà augments dels preus tant dels hotels i
restaurants, com dels productes alimentaris en general. Un cop els experts mirin les
dades, veuran que la inflació catalana és superior a l'espanyola i l'europea i trauran
una conclusió: Catalunya va fatal. En realitat, però, la conclusió que s'hauria
d'extreure és exactament la contrària: estem venent més, creant més ocupació i més
riquesa. El fet que tota aquesta bonança es tradueixi en uns preus més elevats no ens ha
de sorprendre. Es només una indicació que el mercat funciona i que estem produint
productes atractius.
D'altra banda, si estem venent un producte la producció del qual pateix una davallada
important (com passa, per exemple, quan les pluges destrueixen la collita de fruites a
Lleida), els preus també pujaran. La inflació catalana, en aquest cas, serà superior a
l'espanyola, però aquesta inflació diferencial no representarà bones notícies, ja que
la producció serà menor, cosa que causarà atur, reduccions de la riquesa. Quan la
inflació ve per aquesta via el pessimisme estarà justificat.
La conclusió és que una inflació diferencial positiva pot ser portadora de bones o
de males notícies. Abans d'irritar-nos, doncs, cada cop que apareixen les dades
d'inflació diferencial, caldrà preguntar-se si aquesta és deguda a augments de la
demanda (cosa que és bona) o a reduccions de l'oferta (cosa que és dolenta).
Sembla que els observadors suara esmentats creuen que estem davant d'una situació de
reducció de l'oferta (si no, ¿per què protesten?). Jo, en canvi, m'inclino a pensar que
es tracta d'augments de la demanda. La raó és que, quan la demanda augmenta, la
inflació va acompanyada d'augments de la producció i de disminucions de la taxa d'atur.
Per contra, una reducció de l'oferta ve sempre acompanyada de reduccions de la producció
i augment de l'atur. Si mirem la situació actual de Catalunya, d'Espanya i d'Europa,
veurem que Catalunya creix més que Espanya, i Espanya creix més que la mitjana europea,
cosa que sembla consistent amb la hipòtesi d'augment de demanda. Per tant, jo m'inclino a
pensar que el fet que, actualment, la nostra inflació sigui superior a la d'ells és
senyal que les coses s'estan fent millor a Catalunya que no pas a Espanya i a Espanya que
no pas a Europa... almenys de moment.
El fet que la inflació espanyola sigui superior a l'europea és font de particular
preocupació, sobretot per la novetat que suposa tenir una moneda comuna. Els que hem
escrit sobre l'euro, tanmateix ja fa temps que avisem que, quan no es poden moure els
tipus de canvi nominals, els ajustos de preus relatius (¡que són necessaris i
desitjables!) vindran sempre generats per inflacions diferencials. ¡Aquest és, entre
altres, un dels preus que hem de pagar per entrar a l'euro!
Es important entendre que la inflació diferencial és el resultat normal del bon
funcionament del mercat i ho dic perquè els obsevadors que s'exalten cada cop que es
publiquen les dades de preus, sovint demanen la intervenció del Govern per corregir
aquesta situació tan terrible . No cal dir que la intervenció del Govern en el
lliure funcionament dels mercats, per més ben intencionada que sigui, sovint acaba sent
contraproduent. El Govern és un agent econòmic molt important que ha de desenvolupar un
gran nombre de tasques (entre aquestes, assegurar-se que els salaris dels ciutadans a qui
ell paga --funcionaris i pensionistes-- no estan discriminats pel fet de viure en una zona
on els preus són més alts). Una d'aquestes tasques, però, no és la de determinar els
preus de l'economia. Primera perquè aquesta és una feina que han de fer els mercats. I
segona perquè sovint fracassarà en l'intent, ja que en una economia de mercat, els preus
no es dicten per decret.
I si el Govern vol reduir l'IVA, les tarifes de l'electricitat o el preu
de la benzina, que ho faci perquè creu que els impostos són massa elevats i això
redueix l'eficiència econòmica o perquè necessita una recaptació fiscal inferior. Que
no ho faci per maquillar una dada d'inflació que no té per què maquillar.
|
|
Copyright © 1999 Ediciones
Primera Plana S.A. Grupo Zeta |