Quan pugen els preus no sempre som davant d'una mala not�cia, perqu� pot ser nom�s reflex que el mercat funciona b� i que estem venent m�s, i creant m�s ocupaci� i m�s riquesa

Durant els darrers mesos, cada cop que es publiquen les dades de preus a Catalunya i a Espanya observem que la inflaci� catalana est� per sobre de l'espanyola i que aquesta, al seu torn, est� per sobre de la mitjana europea. Durant els dies que segueixen a la publicaci� de les dades, apareixen dotzenes d'articles de comentaristes experts tot explicant que aix� �s senyal que l'economia espanyola no va b� i que la catalana encara va pitjor, ja que reflecteix la p�rdua de competitivitat de Catalunya en relaci� amb Espanya i d'Espanya respecte d'Europa. Els m�s agosarats fins i tot acusen els governs respectius d'incompetents i demanen explicacions i responsabilitats pol�tiques. La radicalitat de llurs exig�ncies nom�s �s comparable a la feblesa de llur argumentaci�. M'explico.

La inflaci� diferencial (per exemple la difer�ncia entre Catalunya i Espanya) mostra els moviments de preus relatius (el preu dels productes catalans relatiu al preu dels productes espanyols). A aquests preus relatius els economistes hi donem un nom: "Tipus de canvi real". Quan dues economies tenen la mateixa moneda, el tipus de canvi real nom�s pot canviar a trav�s de la inflaci� diferencial.

Tots sabem que en una economia de mercat que funcioni, els preus relatius canvien (i �s bo que ho facin) quan les ofertes i les demandes dels productes del pa�s canvien. Els augments de preus relatius poden venir causats per augments de la demanda o per reduccions de l'oferta. Es a dir, si Catalunya ven un producte que, de sobte, tothom vol comprar, el preu d'aquest producte pujar�. Per exemple, si, de sobte, tothom vol venir a Catalunya per gaudir d'una oferta tur�stica molt millorada, els hotels i els restaurants estaran plens de gom a gom, cosa que comportar� augments dels preus tant dels hotels i restaurants, com dels productes alimentaris en general. Un cop els experts mirin les dades, veuran que la inflaci� catalana �s superior a l'espanyola i l'europea i trauran una conclusi�: Catalunya va fatal. En realitat, per�, la conclusi� que s'hauria d'extreure �s exactament la contr�ria: estem venent m�s, creant m�s ocupaci� i m�s riquesa. El fet que tota aquesta bonan�a es tradueixi en uns preus m�s elevats no ens ha de sorprendre. Es nom�s una indicaci� que el mercat funciona i que estem produint productes atractius.

D'altra banda, si estem venent un producte la producci� del qual pateix una davallada important (com passa, per exemple, quan les pluges destrueixen la collita de fruites a Lleida), els preus tamb� pujaran. La inflaci� catalana, en aquest cas, ser� superior a l'espanyola, per� aquesta inflaci� diferencial no representar� bones not�cies, ja que la producci� ser� menor, cosa que causar� atur, reduccions de la riquesa. Quan la inflaci� ve per aquesta via el pessimisme estar� justificat.

La conclusi� �s que una inflaci� diferencial positiva pot ser portadora de bones o de males not�cies. Abans d'irritar-nos, doncs, cada cop que apareixen les dades d'inflaci� diferencial, caldr� preguntar-se si aquesta �s deguda a augments de la demanda (cosa que �s bona) o a reduccions de l'oferta (cosa que �s dolenta).

Sembla que els observadors suara esmentats creuen que estem davant d'una situaci� de reducci� de l'oferta (si no, �per qu� protesten?). Jo, en canvi, m'inclino a pensar que es tracta d'augments de la demanda. La ra� �s que, quan la demanda augmenta, la inflaci� va acompanyada d'augments de la producci� i de disminucions de la taxa d'atur. Per contra, una reducci� de l'oferta ve sempre acompanyada de reduccions de la producci� i augment de l'atur. Si mirem la situaci� actual de Catalunya, d'Espanya i d'Europa, veurem que Catalunya creix m�s que Espanya, i Espanya creix m�s que la mitjana europea, cosa que sembla consistent amb la hip�tesi d'augment de demanda. Per tant, jo m'inclino a pensar que el fet que, actualment, la nostra inflaci� sigui superior a la d'ells �s senyal que les coses s'estan fent millor a Catalunya que no pas a Espanya i a Espanya que no pas a Europa... almenys de moment.

El fet que la inflaci� espanyola sigui superior a l'europea �s font de particular preocupaci�, sobretot per la novetat que suposa tenir una moneda comuna. Els que hem escrit sobre l'euro, tanmateix ja fa temps que avisem que, quan no es poden moure els tipus de canvi nominals, els ajustos de preus relatius (�que s�n necessaris i desitjables!) vindran sempre generats per inflacions diferencials. �Aquest �s, entre altres, un dels preus que hem de pagar per entrar a l'euro!

Es important entendre que la inflaci� diferencial �s el resultat normal del bon funcionament del mercat i ho dic perqu� els obsevadors que s'exalten cada cop que es publiquen les dades de preus, sovint demanen la intervenci� del Govern per corregir aquesta situaci� tan terrible . No cal dir que la intervenci� del Govern en el lliure funcionament dels mercats, per m�s ben intencionada que sigui, sovint acaba sent contraproduent. El Govern �s un agent econ�mic molt important que ha de desenvolupar un gran nombre de tasques (entre aquestes, assegurar-se que els salaris dels ciutadans a qui ell paga --funcionaris i pensionistes-- no estan discriminats pel fet de viure en una zona on els preus s�n m�s alts). Una d'aquestes tasques, per�, no �s la de determinar els preus de l'economia. Primera perqu� aquesta �s una feina que han de fer els mercats. I segona perqu� sovint fracassar� en l'intent, ja que en una economia de mercat, els preus no es dicten per decret.

I si el Govern vol reduir l'IVA, les tarifes de l'electricitat o el preu de la benzina, que ho faci perqu� creu que els impostos s�n massa elevats i aix� redueix l'efici�ncia econ�mica o perqu� necessita una recaptaci� fiscal inferior. Que no ho faci per maquillar una dada d'inflaci� que no t� per qu� maquillar.