 Diàleg |
![[Anterior]](microsoft_files/darrera2.gif) ![[Següent]](microsoft_files/davant2.gif) |
Em podeu ben creure: no utilitzo Microsoft Word, ni Excel, ni
Explorer, i tampoc treballo per a la Corporació Microsoft. Ara bé: quan he
llegit que el jutge Thomas Jackson considerava la companyia de Bill Gates
culpable de ser un "monopoli depredador que abusa del seu poder per perjudicar
els consumidors i aturar el progrés tecnològic" i que la fiscal general, Janet
Reno, qualificava aquest fet de "gran victòria per al consumidor", me n'he
sorprès.
Els 43 fulls escrits pel jutge es podrien resumir en quatre fets
bàsics. Primer, "Microsoft té una quota de mercat de sistemes operatius del 95%,
que li permet d'obtenir-hi uns beneficis descomunals, i això és un monopoli que
perjudica el consumidor". Tot i que és cert que els beneficis de Microsoft (1,2
bilions de pessetes l'any passat) són tres vegades mes grans que els de totes
les altres companyies de software juntes, una quota de mercat elevada ni
és dolenta ni és símptoma de conducta criminal si no es demostra que va
acompanyada de preus abusius. El preu que Microsoft cobra a les companyies
productores d'ordinadors perquè surtin equipats amb els sistemes operatius
Windows és al voltant de les 5.000 pessetes. Aquest preu no es pot considerar
abusiu, ja que fàcilment en podria cobrar 30.000, sense perdre gairebé cap
client (com a referència, el sistema alternatiu Linux costa, un cop incorporats
els programes afegits o add-ons que s'instal·len sobre un programa bàsic
gratuït, unes 25.000 pessetes, i no és, ni de bon tros, compatible amb tantes
aplicacions com Windows). És més: Windows evoluciona, literalment, cada dia. De
quina manera, doncs, una companyia que ofereix un producte cada dia millor a
preus cada dia més baixos perjudica el consumidor? Si hi ha un sector de
l'economia que ha generat progrés tecnològic i preus cada cop més competitius
als darrers 20 anys, aquest és el sector informàtic. Com es pot, doncs, titllar
de monopoli perjudicial aquest sector?
El segon argument utilitzat pel jutge
Jackson és que Gates "imposa barreres a la competència i utilitza el seu poder
per perjudicar els possibles competidors". L'exemple que demostra aquest
comportament és l'incident amb Netscape: quan Gates va voler entrar al mercat de
navegadors d'internet, va decidir d'oferir el seu Microsoft Explorer
gratuïtament per arruïnar la competència. I si el jutge considera provat que
això és cert, ho deu ser. Però hem de tornar a preguntar: com perjudica això els
consumidors? Recordem que Netscape dominava el mercat dels navegadors d'Internet
i venia el seu producte a unes 7.500 ptes. Avui dia, gràcies a l'acció de
Microsoft, tant Netscape com Explorer són gratuïts i la competència entre les
dues empreses no ha deixat de generar millores continuades. Atès que hi ha uns
40 milions de navegadors instal·lats als Estats Units, la reducció de preus ha
fet que els consumidors deixessin de pagar uns 300.000 milions de ptes. només
als Estats Units! Hi ha qui diu que el perill d'aquesta conducta de Gates és
que, un cop hagi eliminat els competidors, aleshores posarà preus de monopoli. A
part que això està per demostrar, en un Estat de dret no es pot condemnar ningú
perquè "és possible que cometi crims en el futur".
El tercer argument és que
la gran quota de mercat acaparada per Windows "no permet alternatives viables,
ja que Microsoft no fa públics els codis secrets (anomenats APIS) que
permetrien a d'altres companyies de fer productes que s'integrin en Windows
satisfactòriament". Un cop més ens hem de preguntar com pot aquesta conducta
provada perjudicar el consumidor. És cert que els codis de Microsoft són
secrets, però això no ha impedit que avui dia es puguin utilitzar uns 70.000
productes informàtics amb els sistemes operatius Windows. Sembla que el
secretisme no perjudica pas el consumidor.
Finalment, s'acusa Gates de
"pressionar els productors d'ordinadors perquè no posin productes alternatius si
volen tenir llicència amb Windows". Com que gairebé tots els consumidors del món
utilitzen Windows, els productors d'ordinadors no es poden permetre el luxe de
no posar-lo i, per tant, han de cedir a les pressions de Gates. Aquí sí que el
fiscal té raó, ja que aquest tipus de conducta perjudica clarament la lliure
elecció dels consumidors, i el jutge hauria d'impedir que Microsoft seguís
actuant d'aquesta manera.
La pregunta important és què passarà a partir
d'ara. I aquí és quan el remei pot ser pitjor que la malaltia. D'una banda, el
jutge podria obligar Microsoft a vendre el seus codis secrets. El preu de
mercat d'aquests codis rondaria els 30 bilions de pessetes, quantitat que cap
empresa del món no podria pagar. S'hauria, doncs, d'obligar a vendre a un preu
inferior al de mercat. Això seria una violació dels drets de propietat
intel·lectual de Microsoft amb conseqüències devastadores: si les empreses que
fan R+D (recerca més desenvolupament) passessin a creure que, en qualsevol
moment, el fiscal pot decidir de prendre'ls els drets de propietat
intel·lectual, immediatament deixaran de fer-ne i el progrés tecnològic en tots
els camps (no només l'informàtic) s'aturarà. Això seria un desastre econòmic a
escala mundial. La segona opció seria dividir l'empresa en tres o quatre, tal
com va passar amb la Standard Oil l'any 1911. Aquesta solució també tindria
conseqüències negatives. En pocs mesos hi hauria tres o quatre sistemes
operatius, i cada cop hi hauria més programes compatibles amb uns però no amb
d'altres. La confusió entre els consumidors seria cada cop més gran i més
costosa, tret que s'obligués les tres o quatre empreses a fer públics els
codis secrets. Una opció menys radical seria renyar Microsoft i dir-li
que no pot pressionar els productors en el futur (cosa que, com he assenyalat
abans, seria desitjable).
Bill Gates pot tenir un greu problema, però els
consumidors d'arreu del món en podem tenir un de més gros si els advocats i els
polítics segueixen aplicant les lleis antimonopoli del segle XIX a les
tecnologies del segle XXI.
Xavier Sala-i-Martín. Catedràtic de la Universitat de Colúmbia i professor
visitant de la Universitat Pompeu Fabra
|