Va guanyar el premi Joan Carles I fa uns mesos, però encara no n'ha cobrat l'import. Les coses dels diners són així

Xavier Sala Martín, economista : "Rússia fa xantatge de manera sistemàtica"

Es home de cella desafiant, un triomfador que utilitza tàcticament el color de les seves jaquetes per arruïnar la dialèctica gris marengo als economistes a l'ús. Devot dels ratolins de Disney i altres conills similars és --així ho anuncien certs homes del temps-- algú que encara volarà més amunt. Es catedràtic de la Universitat de Columbia, Nova York, i assessor del Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial.

--¿Vostè sap el que està passant?

--L'economia és molt semblant a la medicina. Les malalties noves sempre sorprenen els metges. De la mateixa manera aquesta virulència internacional que ens ocupa ha agafat per sorpresa tots els economistes.

--Es a dir, que ningú sap res.

--Sabem, més o menys, el que ha passat, però desconeixem la raó de tanta virulència. Sabem, per exemple, que tot això va començar quan fa 10 anys estava de moda als països europeus invertir en els països emergents.

--¿I què?

--Que molts pensaven, per exemple, que ser els primers a invertir a Rússia els convertiria en multimilionaris. El mateix es pensava d'Indonèsia. Però s'oblidava que aquests països estaven presidits per la corrupció. Les seves institucions financeres es basaven en l'amiguisme, en la corrupció.

--¿I el Fons Monetari Internacional --del qual vostè és assessor-- desconeixia, per exemple, que Suharto i els seus cosins eren corruptes?

--L'FMI no pot exigir a cap país que li ensenyi els seus comptes.

--¿Ni al Japó, que semblava una altra cosa?

--Ni al Japó, que tenia alguns bancs, per cert, que només eren edificis alts.

--¿I no és sospitosa tanta ingenuïtat?

--Home, el 1996, l'FMI va advertir, per exemple, a Tailàndia que tenia massa deute a curt termini. Hi ha molt, massa governant corrupte.

--Algun, com Suharto, beneït o patrocinat pels EUA.

--No sé qui beneeix certs governants. Jo sé d'economia, no de política.

--¿No és el mateix?

--No. A vegades es prenen decisions econòmiques errònies per qüestions polítiques. Un exemple són els crèdits a Rússia. Qualsevol economista raonable li dirà que a Rússia no se li ha de donar ni un duro. Rússia està fent un xantatge sistemàtic des de fa anys. Si no li donem diners, Ieltsin vendrà bombes atòmiques a l'Iran o afavorirà la invasió d'Ucraïna, etcètera. Tots sabem que l'única manera d'acabar amb aquest xantatge continu és no donar-los ni un duro més, però els polítics nord-americans i alemanys s'encarreguen d'impedir-ho.

--Suposo que vostè no es creu que l'FMI som tots.

--Si volem una economia internacional han d'existir regles internacionals i institucions internacionals no imposades. A l'FMI hi som tots els països, és a dir, que sí que som tots.

--Vaja.

--No és Washington contra els pobres. No obstant, l'FMI es percep com una imposició de Washington que serviria per justificar aquest neoliberalisme en què alguns m'inclouen i que serveix, segons alguns, per explotar els pobres.

--¿Vostè és partidari de perdonar el deute exterior als països del Tercer Món?

--No. Els països, per desenvolupar-se, necessiten capitals internacionals, que són privats. Si vostè perdona el deute exterior als països en vies de desenvolupament cap banc tornarà a deixar diners a cap país. Recordi que els governs no tenen diners, els que en tenen són els bancs.

--Encara no li he preguntat si els economistes serveixen per produir dades o per tenir idees.

--Els economistes som com els metges de l'economia. La nostra missió és donar idees. No som els que prediem el futur.

--¿Estar en contra d'un euro fort --com hi està vostè-- és una idea o una provocació?

--Un euro fort és un error. ¿Però què vol dir una moneda forta? No entenc per què Aznar es posa tan content quan la pesseta està molt forta. Això només significa que els productes espanyols són molt cars, que passar les vacances a Catalunya resulta més car i que els alemanys se n'aniran de vacances al Marroc.

--Es a dir, que no és bo que una moneda sigui forta.

--Es dolent per als exportadors. Miri, no és cert que una moneda forta sigui una cosa bona. Amb un euro fort, els turistes que vénen a Catalunya se n'aniran als països que no estan a l'euro. Parlo, per exemple, de Turquia o el Marroc, que devaluaran les seves respectives monedes. Resultat: la costa catalana, buida.

--¿Té solucions per a la crisi que ens ocupa?

--Per acabar amb aquesta crisi han de passar quatre coses: que els europeus es deixin estar d'un euro fort i els nord-americans de Mòniques i abaixin els tipus d'interès, però de veritat; que el Japó reformi de debò el seu sistema financer; que el Brasil no caigui, és a dir, que l'FMI li ha de prestar diners, i que, per tant, els EUA exerceixin de líders del món, per descomptat després d'haver satisfet els diners que deuen a l'FMI.

--¿A vostè li diuen neoliberal o altres coses pitjors?

--Em diuen psicòpata seguidor de Friedman. No sé el que sóc. Sí que sé que hi ha polítiques econòmiques que funcionen i d'altres que no funcionen. Jo sóc un científic de l'economia. A mi no m'importen les dretes o les esquerres, però les regles s'han de respectar.

--¿L'únic que funciona o pot funcionar és el capitalisme?

--Sí. A jutjar per un debat en què he participat recentment, tinc la impressió que aquí la investigació es fa a partir d'una ideologia prèvia que guia aquesta investigació. Es a dir, que la investigació es redueix, bàsicament, a justificar la ideologia. I jo penso que a la investigació s'hi ha d'anar amb la ment oberta per enfrontar-te objectivament a la realitat. Per això tants científics viuen als Estats Units.

--Això és pel dòlar.

--No. Allà es té una visió molt més oberta. I sí, suposo que també es tenen més recursos.

No ho dubti.