El Català a la Universitat Pompeu Fabra

 

        En la seva edició del 2 de febrer, el diari Avui publicava un article titulat "La Universitat dita Pompeu Fabra" escrit per Alfons Quintà. A més de queixar-se de la poca utilització de la llengua catalana a les aules d'economia i empresa de la UPF, l'autor acusa el professorat de la universitat d'"stalinista", "comunista" i "espanyolista militant" i acusa la universitat de ni tan sols merèixer el nom de Pompeu Fabra.

        Ignoraré aquestes tristes i poc tolerants acusacions, impròpies d'un periodista de prestigi com és el senyor Quintà, i em limitaré a fer el següent comentari: la millor manera d'ajudar Catalunya des de la Universitat no és donar les classes únicament en català sinó fer que la millor universitat d'Europa estigui a Catalunya. I, en part, això s'aconsegueix contractant el millor professorat possible. Si els millors professors disponibles són catalans, doncs perfecte. Què més voldria jo que els millors economistes del món fossin tots catalans i estiguessin donant classes a les universitats catalanes! Ara bé, hem d'estar oberts a la possibilitat que, entre els millors, també hi hagi japonesos, alemanys o italians. I si aquest és el cas, doncs també els hem de donar la benvinguda a la universitat catalana, malgrat que això vulgui dir que donaran les classes en anglès. I jo afegiria que fins i tot és possible que entre els millors hi hagi professors sud-americans o madrilenys, i també els hem d'acceptar tot i que ensenyin en castellà.

        I això no és una cosa que m'inventi jo ara. Si mirem els rànquings de les millors facultats d'empresa d'Europa, veurà que un dels criteris emprats és el grau d'internacionalització de l'escola i, entre ells, el grau d'internacionalització del professorat. A les millors facultats d'empresa d’Europa, fins a un 70% del professorat és estranger.

        Lògicament, el cost de tenir tants professors estrangers de talla internacional és que el número de classes en català no serà tan elevat com a molts ens agradaria. Malgrat tot, val a dir que a la facultat d'economia i empresa de la UPF es fan un 50 per cent de les classes en català. Els professors catalans de la UPF donem les nostres classes en català i ens sentim ferits i insultats quan diaris com l'Avui publiquen articles on es posa en dubte la nostra catalanitat i on es postula (evidentment, sense demostrar-ho) l'existència d'una "política premeditada" de castellanització de la universitat.

        La part positiva d'intentar cercar els millors professors independentment del seu origen és que la facultat d'economia de la UPF ha aconseguit, en molt pocs anys, ser una de les quatre millors facultats d'economia d'Europa i, de bon tros, la més reconeguda d'Espanya. Deixeu-me donar tres exemples. Aquest any, al primer curs del màster d'economia de la Universitat de Harvard hi ha uns 25 estudiants de tot el món. Resulta que TRES d'aquests 25 són llicenciats de la UPF. Segon exemple: en aquests moments la UPF té 25 ex-alumnes estudiant el doctorat a les millors universitats dels Estats Units, entre les que hi ha Harvard, Columbia, Chicago, o Yale (i recordi el lector que la UPF té molt pocs anys de vida). Finalment, el màster d'economia més reconegut a Espanya és, segurament, el del Banco de España (CEMFI). Aquest màster agafa uns 25 estudiants de tot l'Estat cada any. Aquest any, 7 dels 25 són llicenciats de la UPF i 18 són de les altres 66 universitats espanyoles. Això són tres petites mostres de l'enorme qualitat dels llicenciats en economia de la UPF i el reconeixement que els nostres estudiants tenen, no només a Espanya, sinó a la resta de l'entorn acadèmic mundial. I insisteixo a recordar que tot això s'ha aconseguit sense grans sacrificis de llengua catalana: la UPF ha aconseguit tenir una qualitat contrastada internacionalment i, a la vegada, seguir fent aproximadament la meitat de les classes en català.

        I crec que aquesta és la millor manera de fer país: volem mostrar al món sencer que els catalans tenim gent intel·lectualment bona i extraordinàriament competent, i no que som un poble provincià, ancorat en el segle XIX, xovinista i xenòfob i tancat a tothom que no parli la nostra llengua.

© Xavier Sala-i-Martin, Catedràtic de la Universitat de Columbia a New York i professor visitant de la UPF.