TORRE DE GUAITA

LOCALITZACIÓ, LOCALITZACIÓ
I LOCALITZACIÓ

Col·lectiu J.B. Boix

E ls qui, per raons professionals, es veuen obligats a llegir el Financial Times solen confessar que una de les parts més gratificants d'aquest ineludible exercici és la repassada dels articles de Martin Wolf. Ara fa quinze dies, en va publicar un que ens va semblar molt interessant. Es referia a l'equivocació que cometen els partidaris i els detractors de la globalització quan coincideixen a valorar que les fronteres ja no són tan importants com abans. En realitat el columnista diu que, en el passat, el que més determinava el destí d'una persona era la classe social, però que actualment és molt més decisiu el lloc de naixement. S'apliquen, doncs, a les persones els tres principis que regeixen el món immobiliari: localització, localització i localització. Fins a un cert punt s'assembla a allò que predicava Pich i Poch amb el programa polític de les 3-M: ministració, ministració i ministració. O allò que va plantejar Churchill com a solució per mantenir la independència britànica en matèria de combustibles quan va passar la marina de guerra del carbó al petroli: diversificació, diversificació i diversificació. La idea és, per tant, que el benestar depèn sobretot del lloc on ens ha tocat viure i que entre els països més avançats i els menys desenvolupats es produeix una divergència acumulativa a causa de l'espiral virtuosa entre el progrés i el millor govern que encara estimula més protecció del dret de propietat, burocràcia honesta, justícia independent, infraestructures i bons serveis educatius i sanitaris.
Pel que fa a l'impacte de la integració econòmica global, Wolf subratlla que el diferencial de salaris fa que els països en vies de desenvolupament siguin competitius en relació als productes intensius en mà d'obra. La capacitat d'aprofitar aquesta oportunitat explica la reducció del nombre de persones que viuen sota els límits de la pobresa i de la desigualtat global durant els darrers vint anys. En arribar a aquest punt, l'autor ens ha donat una alegria suplementària, perquè cita com a prova d'aquesta afirmació un estudi "important" i recent del prof. Xavier Sala Martín de la Universitat de Columbia, segurament ben conegut dels nostres lectors per les seves intervencions a TV3 i Catalunya Ràdio i pel fet de pertànyer a la Fundació Catalunya Oberta. Hem de confessar que ens omple de satisfacció veure esmentat el nom d'un compatriota com a autoritat en matèria econòmica internacional i per això en volem deixar constància. Acabem, però, de glossar el comentari de Wolf en el sentit que els capitals s'inverteixen, sobretot, allà on viu la gent més rica. Als països més avançats, amb 900 milions d'habitants, la inversió per càpita era, l'any 2000, de 6.000 dòlars; als de renda mitjana, amb 2.700 milions d'habitants, de 1.350 dòlars, i als més pobres, amb 2.500 milions de persones, menys de 400 dòlars. En conclusió, una part substancial de la humanitat encara viu reclosa en una mala localització, sota un mal govern i amb poques expectatives.