Diari de Balears Digital - Avui
  Divendres 27 de juliol del 2001. Edició N. 1059
© Grup Serra.
Josep M. Llauradó
Lliçó d'economia

Xavier Sala, aquest economista-filòsof que s'ha donat a conèixer amb els seus comentaris sobre economia a TV3, a Catalunya Ràdio i a diversos diaris, Catedràtic d'Economia a Columbia i professor de la Pompeu Fabra, autor del llibre sobre creixement econòmic més venut al món (més de 100.000 exemplars en 6 llengües), ha publicat un llibre recull de reflexions i articles (Economia liberal per a no economistes i no liberals), que té tota la pinta de ser d'aquells que s'afegiran a l'instant a les revolucions engegades per l'obvietat, un tipus de revolucions que, malauradament, solen esdevenir tan fallides com les altres. És un llibre magnífic, tant per les idees que hi proposa com per la seva expressió concreta, i confirma que de les diverses seccions dels diaris la d'economia no és precisament ni la més racional ni la menys política. Xavier Sala és també un liberal de debò, que acompleix tots els requisits que exigeix aquesta condició minoritària: no viu de l'estat, coneix la tradició liberal i la practica (i àdhuc la predica) i gaudeix com un infant tot examinant racionalment les posicions alternatives. És sabut que a diferència d'altres posicions polítiques, el liberalisme no és una ideologia que pretengui explicar-ho tot ni amb tota perfecció (tan sols és una posició popperiana: cap explicació no és definitiva, però desterrar els errors és l'única possibilitat de millorar), i sobretot no és allò que s'ha estès com a males imitacions: el liberalisme dels qui viuen a l'esquena de l'estat, o el liberalisme només teòric, o parcial, o ignorant de la tradició, o que pretén imposar-se sense discussió.

Un dels nuclis tradicionals de la teoria de Sala —que ho és també de la tradició liberal, cada dia més relegada— és la seva proposta sobre el paper de l'estat en una economia moderna: la defensa dels drets de propietat, la garantia de la competència entre empreses, la provisió de béns problemàtics i la protecció dels desprotegits per garantir la igualtat d'oportunitats. La simplificació és obligada (sembla necessari i més equilibrat afegir explícitament funcions concretes com la justícia, la sanitat o l'educació), tot i que qualsevol resposta liberal sobre les funcions imprescindibles de qualsevol govern és bona de resumir: fer allò que és competència seva, i fer-ho bé, i no anar ni un pam més enllà. El mateix Sala ho concentra en un altre lema interessant: Ni a la cartera ni a la bragueta, ço és, la missió principal de l'estat i del govern, gairebé l'única, és deixar que la gent actuï lliurement, tant en l'àmbit econòmic com en l'àmbit social, públic o privat.

La discussió sobre les funcions de l'estat és allò que se'n diu un problema paradigmàtic: per sota de qualsevol discussió concreta, sigui la legislació sobre el tabac o la moratòria urbanística, la inoperància del sistema judicial o la corrupció (passant per temes estrella, com la liberalització dels horaris comercials o el paper de les empreses públiques, que són el mirall de molts altres) sempre en parlem, de fins on han d'arribar l'estat i el govern, i com. I no és en absolut una discussió senzilla, però que no tingui una solució perfecta i definitiva no hauria de justificar que no és plantegés amb més freqüència: tots hi sortiríem guanyant i es desmuntarien moltes veritats establertes que no són més que arguments irracionals per mantenir privilegis antics que van ser atorgats injustament i que s'han mantingut gràcies a aquest silenci.

El que voldria concloure ara n'és només un detall significatiu. Xavier Sala és un economista de prestigi mundial, un científic reconegut, una ment lúcida (i jove), que fa moltíssima feina i que ha absorbit tot el que la ciència econòmica ha creat de profit els dos últims segles, però... ningú no li fa cas! Els governs occidentals es fiquen en tots els espais socials i fan absolutament de tot (sense fer amb perfecció, ni de molt, allò que són les seves funcions primordials): regalen estadis a clubs de futbol, mantenen una televisió arruïnadíssima per informar-nos què fa la dell'Atte, organitzen òperes, sense aturar la generació de reglaments i d'institucions. No sé com resumir-ho. La gent vol diners, viatges, dones (i/o homes). Jo no em vull morir sense viure un parell d'anys en un país on Xavier Sala sigui ministre d'economia, o primer ministre, o president de la república.



Josep M. Llauradó. Escriptor.
jmllp@arrakis.es

Adreça: www.diaridebalears.com/segona.shtml?1059+6+59954
Diari de Balears - Tel. +34 971 78 8300 - e-mail: master@diaridebalears.com